Poetes al Price, Serrat... memòria

Amb pocs dies de diferència, TVE a Catalunya ha emès dos treballs que documenten episodis culturals durant la dictadura franquista i que ara es poden consultar al Play de la cadena.

Un és Poetes, un documental que detalla com es va organitzar el festival popular de poesia catalana del Price l’abril de 1970 i com va ser registrat en un curt de 16 mm per un equip encapçalat per Pere Portabella, amb Carles Santos, Manel Esteban i, entre d’altres, estudiants de l’escola Aixelà. Poetes és obra d’Ona Balló i Carles Torres, i surt de la necessitat d’explicar a la gent més jove aquell episodi històric quan, l’any 2020, Memorial Democràtic va organitzar al teatre de la Biblioteca de Catalunya un nou recital per commemorar el 50è aniversari del festival poètic popular. Isaki Lacuesta va fer un film sobre aquella cita, Gosar poder.

A Poetes es recorda Joan Colomines com a principal impulsor, juntament amb Francesc Vallverdú, Joaquim Horta i Josep Pedreira, tots ells ja desapareguts. Un dels entrevistats, Joan Anton González —inspirador als anys setanta del Volti, arxiu i distribuïdora de cinema clandestí impulsat per gent del PSUC i CCOO— reivindica el paper de la Taula Rodona i, naturalment, de les organitzacions clandestines a l’hora d’aixecar aquella trobada poètica excepcional.

El documental dedica molt espai a la filmació de l’acte. Pere Joan Ventura, un dels nois d’Aixelà que hi va participar, subratlla que a mesura que el temps, fatalment, no permet acudir als testimonis personals, “la pel·lícula creix, n’és el testimoni principal”. Portabella recorda com es va entrar el material de filmació al Price uns dies abans i va fer confiança a un boxejador retirat perquè el guardés ben amagat. Que el Price fos un local on se celebraven combats va inspirar a un jove (17 anys) Frederic Amat l’escenografia senzilla des de la qual es va fer el recital: una plataforma com un ring per a la poesia. Amat considera que l’èxit d’aquell Price s’explica també per l’existència de la Nova Cançó i per la feina feta per gent com Raimon.

Poetes recull, de les actuacions d’aquella nit, les dues que jo més recordo des del públic: la tremolor de Gabriel Ferrater recitant el Gosar poder i la brevetat sardònica de Joan Brossa. Qui vulgui veure el curt de Portabella, Poetes catalans, el trobarà a Filmin (26 minuts).

L’altra peça és un recital que Joan Manuel Serrat va fer a Madrid i que TVE va gravar el setembre de 1975. Aquell any, l’execució de dos etarres i de tres membres del FRAP va provocar unes manifestacions de Serrat des de Mèxic contra el règim franquista. Un règim que, en el seu terrible crepuscle, va forçar l’exili del cantant i va prohibir l’emissió d’aquell recital. Ara, 48 anys més tard, la mateixa TVE l’ha rescatat. És una bona realització d’Enrique Martí Maqueda que va resoldre amb tres càmeres! Curiosament, quan Serrat entona alguna cançó en català, hi ha com un enrenou entre un sector del públic, en principi amic i sabedor del repertori del músic. TVE va completar aquesta repesca amb un documental de Vicenç Sanclemente sobre la trajectòria del músic. Aprofitant els tresors de l’arxiu de TVE, el programa fa un encertat recorregut biogràfic aturant-se en moments històricament pertinents (Eurovisió, bilingüisme, l’estima del públic argentí i xilè, que el retroben amb la democràcia) o emocionalment rellevants (records de la mare, fent petar la xerrada amb Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona, l’homenatge dels veïns del seu carrer...). Les aproximacions des de diferents perspectives de periodistes com Maruja Torres, Gabriel Jaraba, Núria Ribó, Martín Caparrós o Gemma Nierga (a qui, diu, les cançons de Serrat li van explicar què era l’amor) ajuden a completar el retrat sobre aquest patriarca de la música i la poesia, amb paraules de Silvio Rodríguez, i de qui moltes cançons són a la vida de molta gent.