Una prostituta gaditana narra la posguerra a La Gleva Teatre

Montse Torrent estrena a Catalunya la tragicomèdia ‘Las mil noches de Hortensia Romero’, un monòleg càustic farcit d’humor, tendresa i crítica

L'Hortènsia, al seu llit.
L'Hortènsia, al seu llit.

“L’Hortensia és una dona digna, lluitadora, castissa, gaditana, generosa, descarnada, ferotge, tendra, lliure. I li diuen La Legionaria”. Parla Montse Torrent (El Puerto de Santa María, 59 anys), l’actriu que l’ha rescatat de la novel·la de l’escriptor i poeta andalús Fernando Quiñones Las mil noches de Hortensia Romero (finalista del Premio Planeta el 1979) i l’ha pujat a un escenari. Porta vuit anys compartint les misèries, la dignitat i la llibertat d’aquesta prostituta del Cadis de la posguerra que se sincera en un monòleg intens, càustic, líric... “Això és una tragicomèdia”, aclareix Torrent. “Ella explica com va arribar a fer-se prostituta i parla dels seus clients, de la seva família, dels seus records...”. I teixeix un retrat impecable d’una Espanya que, dins del seu patetisme, no perd l’esperit de lluita ni l’humor.

“Hi ha molt d’humor, i tant”, explica la intèrpret. “I amb molta mala llet, però amb tendresa: ens parla d’un tolit que per pujar al llit s’havia de doblegar, esclar. Això és humor negre, però amb la guasa que té Cadis. Ella entenia la desgràcia del coix i feia tot el que estava a les seves mans per ajudar-lo. Tot això ho té Quiñones, un autor que anava més enllà del ridícul sense perdre el respecte: la vida és així, i els tolits anaven als prostíbuls, esclar que sí!” I afegeix: “El respecte per un mateix passa pel coneixement profund de les seves virtuts però, també, dels seus defectes”.

L’humor sempre ha sigut una eina clau per denunciar, criticar, reivindicar. “Però cal saber-lo utilitzar”, especifica l’actriu. “I aquí Quiñones ens ho posa fàcil: la gràcia ja ens la trobem al text. Afegir-hi més humor seria contraprudent”. En aquest sentit, d’alguna manera, juga amb la intel·ligència de l’espectador.

Entre melodies íntimes, mogudes o, també, cabareteres (”ella també va ser vedet”, diu), molts altres personatges desfilen pel llit de l’Hortensia. I alguns no desperten cap sentiment de respecte: no hi pot faltar el señorito del cortijo, “aquell que es pensa que qualsevol pot ser el seu esclau”, en paraules de Torrent, que prefereix no comparar la situació de l’obra amb l’actual, on hi ha qui voldria recuperar la figura d’aquest tipus de personatges.

Fernando Quiñones bevia de la veu popular. Va crear l’Hortensia entrant, d’alguna manera, en la seva vida i en el seu món: “Ell va baixar al carrer i va parlar amb prostitutes per conèixer de primera mà de què estava escrivint”, diu Torrent. Aquestes prostitutes del carrer de Cadis li deurien explicar aquells temps, aquelles il·lusions, aquelles pors. “Prostitutes que, com l’Hortensia, van viure la guerra i van passar gana”.

Cadis és, també, protagonista. “Tot és molt de Cadis, però perfectament extrapolable a qualsevol altre lloc d’aquella Espanya, les situacions són universals”, subratlla l’actriu. Per això està convençuda que fora de la província i d’Andalusia, on porta vuit anys representnt-la, tothom entendrà l’Hortensia, un personatge autèntic i molt creïble. L’estrena a Barcelona (aquest dimecres passat) és, amb poques excepcions, com una funció a Alacant, el bateig més amunt de Despeñaperros.

La complicitat i la bona sintonia entre Montse Torrent i la directora de l’obra, Estrella Távora (neboda de Salvador Távora, de La Cuadra de Sevilla) és total. Les dues signen aquesta versió del llibre original. “Vam rellegir la novel·la cadascuna per la nostra banda per triar les parts que consideràvem més importants, i va resultar que havíem coincidit en els mateixos passatges”. Tot i ser finalista del Planeta, el llibre va ser perseguit: “Va estar prohibit!”, diu Torrent. “La meva mare no me’l deixava llegir perquè no es podia, esclar, però tothom el llegia, a Cadis... Qui li havia de dir que la seva filla el portaria al teatre!”

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica

Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS