Banderes dels nostres pares

Cinc dies abans de la seua dimissió com a conseller d’Educació (esdevinguda el 11-5-2022), Vicent Marzà va participar a Castelló en els actes al·lusius al 25 d’abril.

Enguany aquests actes tenien lloc a la capital de la Plana per commemorar la gran manifestació a la Plaça de Bous, en 1982, amb un cèlebre discurs de Joan Fuster i l’assistència de la plana major del valencianisme de totes les generacions.

Curiosament, la reacció dels partits de l’oposició a aquesta efemèride tenia un poc de déjà vu. Ni PP, ni Ciudadanos ni molt menys Vox semblen alterar-se per les conseqüències de la batalla d’Almansa i la Guerra de Successió. “No s’ensenya en les escoles/com van esclafar un país/perquè d’aquella sembrada/continuen collint fruits”, hi cantava Al Tall. I aquest és el problema. L’única cosa que sembla preocupar la dreta valenciana del 25 d’abril és si Marzà i altres membres del Govern participen en alguna manifestació on es reivindica el “País Valencià”. Aleshores fan tuits frenètics amb el hashtag #SomComunitat i acusant de catalanistes tota cuca viva.

Per començar, ja és trist que partits polítics amb càrrec a l’erari públic no s’hagen llegit ni l’Estatut d’Autonomia, que hauria de ser el seu sant i senya. Al seu preàmbul es diuen algunes coses molt clares:

“Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abast”.

D’on es deriva que la lluita de la dreta contra la sinonímia és una lluita -obstinada, esgotadora i inutil- contra la realitat.

Ja comprenc que, a alguns polítics, no els agrade gaire la lectura. Em recorden aquell grafiti: “Quan vaig llegir que l’alcohol era dolent... vaig deixar de llegir”. Però, si són representants electes, no haurien de conèixer les lleis? És clar que també Vox diu que és una formació “constitucionalista”, i la primera cosa que vol fer és abolir el Títol VIII de la Constitució... i alguns altres articles.

Aquesta revifalla “anys 70″ de la dreta autòctona auspiciada per la desorientació frívola de Mazón, pel penós naufragi de Ciudadanos i per l’extremisme histèric de Vox no sé quina conseqüència tindrà. També en 1995, en el context de les eleccions que van suposar l’arribada d’Eduardo Zaplana a la Generalitat, l’esquerra al poder va intentar una maniobra vintage semblant. En aquell moment Eliseu Climent es va traure de la mànega el Bloc de Progrés Jaume I i va abocar la gent al carrer davant el perill d’involució identitària que representaven el PP i UV.

Ni Climent va frenar Zaplana ni crec que la dreta actual puga impedir la reedició del botànic desempolsegant les velles banderes de la “batalla de València”. L’única cosa que provoca tot això és la sensació que els valencians encara estem en batalletes una mica demodées.

Si tot el que s’ha de dir sobre Vicent Marzà és que és “catalanista”, pot estar ben tranquil. Caldria precisar, en tot cas, què hem d’entendre per catalanista, perquè aquest terme/insult inclou des dels partidaris de la independència dels Països Catalans als qui simplement reconeixen la unitat de la llengua. En aquesta darrera accepció es dona el cas, doncs, que serien sequaços de Puigdemont els ciutadans informats en matèria lingüística al mateix nivell que els partidaris de les vacunes, de la rodonesa de la Terra o dels sistemes anticonceptius…

Ja vaig escriure fa anys que, si Bertrand Russell assegurava que “Els docents són els guardians de la civilització”, al País Valencià aquesta funció també està reservada als “catalanistes”.

Tot en ordre, doncs.