Cuatro periodistas de EL PAÍS analizan las ocho películas de La guerra de las galaxias estrenadas hasta la fecha
Innecessària i la més prescindible de totes. Prometia ser un gran western i es va quedar, després d'un caòtic procés de canvis en la direcció, en una petita aventura que potser hauria funcionat millor si no portés el nom del famós contrabandista a qui va donar vida Harrison Ford en la trilogia original. "Un insult a la intel·ligència" s'ha sentit a la redacció quan muntàvem aquesta galeria.Té algunes de les seqüències més vergonyoses de tota la saga, amb uns moments amorosos entre Anakin i Amidala de pícnic al camp, entre d'altres. Va intentar combinar la política amb l'acció pròpia d'aquestes pel·lícules galàctiques i aquesta història d'amor poc creïble i no va aconseguir rematar cap dels tres aspectes. Hi sortia R2-D2 volant (a la fàbrica) i això ja va ser massa. També va ser força vergonyós el moment en què col·loquen el cap de C3PO en un androide durant la batalla final. A més, si Jar Jar ja era penós a 'L'amenaça fantasma', aquí George Lucas ja el va rematar del tot.Amb el temps ha guanyat alguna cosa i al seu favor té l'existència de 'Solo' i 'L'atac dels clons'. Això sí, té dos moments que podrien entrar perfectament entre el millor de tota la saga: la cursa de naus (que no amaga en cap moment un gran homenatge a la cursa de quadrigues de 'Ben Hur') i el duel final entre Qui-Gon, Obi Wan i Darth Maul, perfectament mesurat i amb la música genial de John Williams. Una pena que el personatge de Qui-Gon el perdéssim tan al principi de la trilogia...Encara que és un exercici de nostàlgia i d'autoplagi (a la saga original), compleix amb escreix amb la mateixa missió de 'L'amenaça fantasma' de captar nous adeptes. Però J.J. Abrams li va donar a la pel·lícula el que a George Lucas li va costar tant amb la segona trilogia: crear un film amb certa ànima i molt entretingut.El final de la saga no ha deixat ningú indiferent, en el bon i en el mal sentit. Després de les crítiques a 'L'últim Jedi', J. J. Abrams ha fet un producte poc sorprenent, massa conservador i una mica feixuc. És una pel·lícula entretinguda i té un parell de moments brillants i com a homenatge a la saga, funciona, però tot resulta insuficient com a colofó a més de 40 anys d'història de la família Skywalker i reunits. En definitiva, una ocasió perduda un altre cop per anar més enllà, com proposava la seva predecessora.Sens dubte, la pel·lícula més completa i amb més bon ritme de la segona trilogia. És més fosca (gran seqüència la de l'aniquilació de Jedis i l'Orde 66), menys infantil i té una de les frases més mítiques de la saga, que pronuncia Amidala: “Així és com mor la llibertat, amb un aplaudiment estrepitós”. Toti això, també té un moment ridícul del duel final entre Anakin i Obi Wan al costat de la lava en què el segon li diu al primer que té avantatge perquè és més alt (després d'haver fet milions de piruetes per tot arreu).La que va ser la primera pel·lícula en solitari de la saga és visualment espectacular i té una batalla final a l'altura del que cal exigir-li a 'Star Wars', però no va parar prou atenció en els seus personatges, molts dels quals no tenen ànima. Un gran error, tenint en compte el final que tenen a la pel·lícula gairebé tots. Al favor del film, que és menys infantil i se centra a mostrar el costat més brut de la guerra galàctica. I que va guanyant amb el temps.La pel·lícula més diferent de la nova trilogia. Va portar el seu missatge a llocs més filosòfics sobre què és la força i el sentit dels jedis, però molts van retreure al seu director, Rian Johnson, d'abusar dels moments d'humor, de trair el personatge del Luke i de diluir la idea que és important saber de qui és família Rei. Cinematogràficament és millor que les dues pel·lícules de J. J. Abrams. La història, agradi o no, té més sentit, malgrat aquest moment de la Leia a l'espai...El tancament de la saga original té moments estel·lars, com el principi en la fortalesa de Jabba i la culminació del rescat sobre el pou del Sarlacc o un final èpic perfectament executat: l'enfrontament a tres bandes entre Luke, Darth Vader i l'Emperador combinat amb la batalla espacial i tot el que ha passat a Endor. Sí, molta gent odia els Ewoks, però també molta gent va entrar a la saga gràcies a ells. No són pitjor que Jar Jar.La pel·lícula que ho va originar tot no ocupa el primer lloc de la llista perquè és impossible batre com és de rodona 'L'imperi contraataca'. Malgrat el seu simple plantejament, ho té tot per ser un film d'aventures perfecte: acció, humor, personatges ben definits, presenta un món nou a l'espectador… El pas del temps ha fet que algunes parts no hagin envellit bé, però en general té massa escenes mítiques per deixar-la fora de les primeres posicions de la llista.Hem estat temptats de deixar aquest text en blanc perquè la pel·lícula parla per si sola. Té el millor Han Solo de la saga, té la batalla de Hoth sobre el gel i té l'espòiler més flagrant de la història del cinema amb aquest Darth Vader oferint la mà a Luke. Lucas va fer bé de cedir la batuta a Irvin Kershner i Lawrence Kasdan, que li van atorgar a la saga una pel·lícula gairebé perfecta en termes de guió, ritme, muntatge, etc.
