Els nous reptes del Palau i l'Auditori

Reinventar-se o morir. I per reinventar-se i enterrar l'època Millet, el Palau de la Música Catalana ha triat com a director general un experimentat gestor musical, Joan Oller, que, des de la seva presa de possessió, al febrer, s'ha dedicat a la transcendent tasca de dissenyar jurídicament i artísticament el que serà l'auditori modernista en el futur. Una fundació s'encarregarà de gestionar-lo a partir de l'1 de gener substituint les quatres entitats que han conviscut a la institució, una mesura que pretén simplificar el complex entramat jurídic que va permetre espoliar-lo durant anys.

El Palau ha començat a redimir també el pecat musical que històricament ha arrossegat: la manca d'una direcció artística. El fitxatge d'Oller s'ha acompanyat per la contractació de Víctor Garcia de Gomar, director artístic de l'Auditori de Girona, que, com a director adjunt en temes artístics, està contribuint a dotar-lo d'un discurs artístic propi que ha obert la porta a la música contemporània amb la programació, fins i tot en el cicle de concerts estrella Palau 100, d'estrenes de noves obres així com la creació de la figura del compositor resident, Joan Guinjoan per al 2012. Que el Palau de la Música acabi sent més conegut per la música que s'hi fa i la que s'hi programa, en lloc de ser-ho per la seva singular arquitectura, és el repte al qual ara s'enfronta Oller.

Joan Oller, encarregat d'enterrar l'època Millet, al Palau de la Música Catalana

I si el repte és gran pel Palau, entitat musical privada, més ho és per l'Auditori de Barcelona, institució pública, que al setembre va endegar una nova etapa capitanejada per Oriol Pérez Treviño, substituint com a director general Joan Oller. Repte per fer funcionar un transatlàntic musical amb quatre sales en època de retallades pressupostàries; repte per projectar internacionalment l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i repte per restituir la malmesa imatge com a institució després del nyap del concurs convocat per les administracions per triar el director general filtrant els noms dels finalistes per acabar declarant-lo desert i finalment triant a dit el director general.