CiU completa el seu cicle triomfant

"Hem fet el triplet!". Un eufòric Artur Mas, a punt de complir un any com a president de la Generalitat, encenia a la militància amb argot futbolístic, proclamant que Convergència i Unió ho havia guanyat tot. Era el 20 de novembre, i el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, acabava de guanyar les eleccions generals a Catalunya. Era la primera vegada que el partit nacionalista aconseguia aquesta fita, fins aquell moment reservada només al Partit dels Socialistes. La davallada del PSC i el creixement de CiU van propiciar un canvi de cicle que es va començar quasi feia un any enrere, a les autonòmiques del 28 de novembre del 2010.

En 358 dies, CiU va passar d'estar desallotjada de totes les cotes de poder a dominar el mapa electoral català. Els primers mesos a la Generalitat, però, no van ser de vi i roses. Els anuncis de retallades, concretats als pressupostos que el Parlament va aprovar al juny, van provocar les primeres grans mobilitzacions socials contra el Govern. A les urnes, però, CiU va aconseguir la seva segona gran victòria a les municipals de maig. Els nacionalistes van vèncer els socialistes per vots totals (per primera vegada a la història) i van fer-se amb el poder a dos capitals que no havien tingut mai un alcalde de CiU: Barcelona i Girona. Xavier Trias aconseguia l'alcaldia després de 32 anys d'hegemonia socialista amb un marge estret, mentre que Carles Puigdemont esdevenia el batlle gironí també amb una victòria minsa, però suficient per governar. CiU va guanyar a municipis on no ho havia fet mai, com Molins de Rei o Reus; va recuperar governs com Manresa i Vilanova i la Geltrú; i va consolidar la seva força en ciutats on ja governava, com les majories absolutes aconseguides a Figueres i Tortosa. "La nit rodona", com la va definir Duran, es tancava amb CiU com a vencedora a les quatre províncies. En només sis mesos, els nacionalistes acumulaven cotes de poder que ni Jordi Pujol, en la seva millor època, havia pogut assolir.

En 358 dies, els nacionalistes han aconseguit guanyar a totes les eleccions

Tot i les seves victòries, CiU ha hagut de suar per haver de dur a terme el seu programa electoral. Els nacionalistes ho han fiat tot a un matrimoni de conveniència amb el PP, amb qui han pactat les principals mesures legislatives. Les retallades han enrarit el clima social i, per primera vegada, segons el Centre d'Estudis d'Opinió, els catalans suspenen el seu Govern. Una enquesta que es va fer poc abans de les eleccions generals. Igual que havia passat al maig, el malestar del carrer no es va fer palès a les urnes, i CiU va guanyar per primera vegada unes generals. Acabava l'any completant el seu cicle triomfant, el seu particular triplet.