"El bolero és adequat per a la crisi"

egurament, un dels regals nadalencs més cobejats de la cartellera barcelonina és el concert que María Dolores Pradera regala gairebé cada any per aquestes dates. "Acostumava a venir a Barcelona el dia dels Innocents darrerament, però ja me'n temia alguna i ho he canviat", indica entre rialles la mítica cantant, tot un prodigi de sentit de l'humor i una veu que ha acompanyat diverses generacions i que demà divendres oferirà un altre recital per emmarcar al Palau de la Música Catalana, escenari majestuós molt especial per a Pradera. "Tot l'any estic pensant en actuar a final de curs al Palau de la Música", indica l'artista madrilenya que afegeix que "el Palau té màgia, té bellesa". I sap de què parla perquè recorda que deu haver cantat "entre 40 i 50 vegades al Palau". Els seus seguidors, d'abans i d'ara, són fidels i la venda d'entrades va a bon ritme.

El repertori del concert inclourà alguns boleros i "els temes inevitables i imprescindibles", com Toda una vida, El Rosario de mi Madre, La Flor de la Canela o María La Portuguesa, que, segons Pradera, són "les que la gent ja coneix quan sonen els primers acords de la guitarra". Segueix tenint una veu plena de colors, d'una tessitura emocionant, i el que és més important: ganes de seguir explicant històries amb les cançons. I ella va renovant la llista de peces. "Els boleros són veritablement adequats per a la crisi". A la pregunta de si no és massa tòpic això que és un gènere trist o fins i tot depriment, ella es posa seriosa i recorda que "hi ha boleros alegres també, perquè s'ha de ser alegre, no és culpa d'una cançó o d'una altra".

Parlem sobre l'humor, sobre mantenir un esperit positiu en els temps que corren, potser massa farcits de pessimisme, i en una professió, l'artística, que no passa pel millor moment quant a reconeixement. "Tinc fama de tenir molt bon humor, però jo crec que el que de veritat tinc és un bon caràcter i això ve donat per moltes coses, que van des de la família als amics". Més preguntes sobre el tema: "La il·lusió s'entrena? Potser no depèn del tot de mi i sigui més aviat el destí", assegura un punt lacònica la gran María Dolores Pradera. Aquesta gran senyora de la cançó insisteix que la clau del seu èxit, o del seu equilibri, és "sempre estar envoltada d'amics" i afegeix que sempre s'ha portat bé amb els fills, amb els que ha passat la nit de Nadal plegats.

Al llarg de dècades i dècades de carrera musical, María Dolores Pradera les ha vistes de tots colors en aquest negoci i no és especialment pessimista amb el moment actual. "Els discos els fem perquè avui en dia encara es venen, malgrat que cada vegada se'n venguin menys", exposa l'artista madrilenya. De fet, els darrers àlbums de Pradera Te canto un bolero (2008), En buena compañía (2007) y Al cabo del tiempo (2006) han mantingut un nivell fidel de vendes.

Però, és clar, també l'afecta la pirateria, fenomen sobre el qual té una opinió formada i crítica: "Els de la manta són una pobra gent, que poca cosa tenen a veure amb tot aquest muntatge, són una punta". Segons Pradera, "hi ha coses molt pitjors en la indústria del disc que això d'aquests nois". Creu que aquest món ha viscut massa temps, potser, fora de la realitat. També té opinió sobre tots els problemes interns i les suposades irregularitats de la Sociedad General de Autores (SGAE): "Tot plegat em fa molta pena. Crec que queden encara coses per saber i que tot quedarà clar d'aquí a un temps". Aquesta és la seva esperança. Però hi ha una cosa més: "Són amics meus [l'anterior junta de SGAE] i me'ls crec".