Czeslaw Milosz a la Pedrera

LA MENT ALLIBERADA

Conferència de Czeslaw Milosz,

Nobel 1980. La Pedrera, seu de

CatalunyaCaixa Obra Social

Feliç la nació que té un poeta / I que no camina en silenci en els seus afanys, va escriure Czeslaw Milosz, un escriptor pràcticament desconegut pel gran públic fins que el migdia del 9 de desembre de l'any 1980 va guanyar el Premi Nobel de Literatura. El secretari de l'Acadèmia sueca va haver de repetir més d'una vegada el nom d'aquest poeta polonès perquè els periodistes l'entenguessin. Aleshores, a Polònia se succeïen les protestes i les vagues contra la dictadura comunista, i els llibres de Milosz estaven prohibits però circulaven clandestinament.

L'Acadèmia va justificar el premi descrivint les seves obres com un món en què hi viuen els éssers humans després d'haver estat expulsats del paradís. Era un poeta, prosista, traductor i assagista llegit a tot el món, també un insubstituïble observador i testimoni privilegiat de l'època convulsa que li va tocar viure ?la primera i la segona guerra mundial i l'estalinisme?. Una llegenda per a diverses generacions de polonesos i per als amants de la literatura.

Aquest any se celebra el centenari del seu naixement a tot el món i, en especial, als Estats Units, on el poeta va viure durant 30 anys ?va ser professor a Berkeley? després de ser expulsat de Polònia l'any 1951 per criticar el règim estalinista. Però també se celebra en països tan llunyans com la Xina o Corea del Sud, on s'ha traduït l'obra de l'autor polonès.

I també a Catalunya. El 17 d'octubre a la Pedrera, l'assagista i periodista polonès Adam Michnik oferirà una conferència dedicada a l'escriptor. A la taula rodona hi participaran Xavier Farré, traductor de l'obra de Milosz al català i al castellà, i Alex Susanna, que, al seu poema dedicat a l'escriptor polonès, descriu els seus versos com "una corrent desconeguda, però de la qual es fia més que de ningú".

Es parla del poeta i escriptor, però també d'un personatge de carn i ossos. Després de la seva mort, el 2004, uns amics l'enyoraven tot revelant anècdotes, el costat humà del geni. Van recordar, per exemple, el sopar de l'acte de lliurament del Premi Nobel. Quan la cerimònia es va acabar, Czeslaw Milosz, amb uns amics que l'acompanyaven, va pujar a la limusina de l'Acadèmia Reial conduïda per un xofer. L'escriptor encara tenia gana. Els amics li van demanar on li agradaria menjar, i ell va respondre: al McDonald's. I d'aquesta manera, el cotxe, sobre el qual flamejaven les banderes del Regne de Suècia, es va dirigir al restaurant menys esperat.