L'esperit infantil dels Verdi

Els pingüins del senyor Popper i els barrufets en 3D tenen un competidor més a la gran pantalla. Es diu Natanäel, té set anys i no sap llegir. "Ostres!, no sap llegir", s'exclama la nena de les dues cuetes a la quarta fila. Natanäel no té res per témer, fa un parell de setmanes que està en pantalla i ha demostrat que també es pot ficar els nens a la butxaca. És el protagonista de Kerity, la casa dels contes, la pel·lícula d'animació francesa que obre el projecte dels cinemes Verdi en col·laboració amb Drac Màgic per tal de recuperar el cinema familiar d'origen europeu. Verdi Kids va arrencar el 23 de setembre passat amb aquest film, una petita obra d'art en versió doblada al català. A Madrid i Barcelona, els cinemes Verdi s'han proposat llançar una pel·lícula d'aquest gènere com a mínim una vegada al mes. "El cinema familiar s'ha perdut en tot l'Estat espanyol en l'última dècada. Tot va començar amb la qualificació per edats. Però, a Europa, aquesta mena de cinema sempre hi ha estat present i viu moments de glòria, com també li passa al teatre infantil", afirma Enric Pérez, fundador dels Verdi. "Disney i Píxar són fantàstics, però hi ha alguna cosa més". I aquesta cosa de més és un cinema diferent, ni millor ni pitjor, que arriba amb l'objectiu d'omplir un enorme buit a la gran pantalla. A l'octubre, Verdi Kids estrena Un gat a París (França/Bèlgica 2009) i el 18 de novembre arribarà Pànic a la granja (Bèlgica/Luxemburg/França 2009). "Verdi no ha deixat de ser coherent. Mantenim la mateixa filosofia dels Verdi per a gent gran", apunta Pérez. Els cinemes fan sessions a primera hora de la tarda i també matinals els dissabtes, diumenges i festius. Acaba la pel·lícula, són les set de la tarda i els més menuts surten ordenadament amb una carpeta i el full informatiu de Kerity sota el braç. Ara, només els queda emplenar la fitxa de la pel·lícula i respondre a les preguntes.