La revolució permanent del jazz

CHICK COREA, STANLEY CLARKE i LENNY WHITE

Festival de la Porta Ferrada

Avui, a les 22 hores (de 35 a 55 euros)

El festival de la Porta Ferrada té una oferta molt potent, heterogènia (de Raimon a Brian Ferry, passant per Love of Lesbian), destinada als amants de la bona música. Ara bé, poques vegades un programador musical ha estat tan encertat com en aquesta ocasió. Fent servir el tòpic, els amants del jazz més contemporani estan d'enhorabona: el pianista Chick Corea, el baixista Stanley Clarke i el bateria Lenny White encapçalen la quarta refundació de l'històric grup de virtuosos Return to Forever. En aquesta ocasió comptaran amb el violinista Jean-Luc Ponty i el guitarrista Frank Gambale com a guàrdia de corps.

Unir Chick Corea amb Stanley Clarke i Lenny White és crear un autèntic "dream team"

El festival de la Porta Ferrada arriba a l'equador amb molta cera per cremar encara

I què és Return to Forever? Doncs ja és una nissaga, un espectacle musical sorgit a partir del mític Bitches Brew (1970) de l'impagable Miles Davis. No és només un àlbum qualsevol, sinó que va ser un disc revolucionari per l'època que també va propiciar l'aparició de bandes —per no dir associacions de músics jazzístics— com els Weather Report de Joe Zawinul i la Mahavishnu Orchestra de John McLaughlin.

Amb clàssics com Spain al repertori -tema que en els darrers temps han tornat a popularitzar el pianista Michel Camilo i el guitarrista Tomatito-, i quaranta anys més tard, el grup liderat per Chick Corea continua plantejant-se reptes aparentment impossibles a partir de la fusió entre el jazz i el rock més inconformistes.

Deu ser perquè la seva música forma part de l'educació sentimental de més d'una generació, com el Mediterráneo de Joan Manuel Serrat o L'Empordà de Sopa de Cabra. Fa anys, cap a la dècada dels vuitanta se'n deia jazz-rock. Avui no anem tan enllà i només etiquetem de jazz fusió allò que la genialitat de Chick Corea ens regala.

La figura del pianista de Massachussets és cabdal per entendre Return to Forever. És un gran improvisador i un grandíssim acompanyador. Interpreta essencialment temes de la seva composició i no li agrada refer allò que ja ha estat fet abans. És en aquesta voluntat de voler tirar endavant, de descobrir nous mons, de conquistar nous públics que rau el perquè de tot plegat. No és cap tonteria haver tocat i haver après de Miles Davis, Stan Getz o Herbie Mann.

A la Porta Ferrada hi haurà una veritable llegenda del gènere. Corea ha sigut protagonista de més d'un centener d'àlbums d'estudi. Per si algú creu que les xifres no volen dir res, contraataquem amb un número: ha rebut 51 nomenaments als premi Grammy. A més de la recomanable recopilació The Definitive Chick, el catàleg de Chick Corea és gairebé inabastable. Per altra banda, una vida i una obra tan prolífica permet acostar-se a la seva figura des de múltiples perspectives. L'oportunitat que ofereix el festival de la Porta Ferrada n'és una més. Amb Return to Forever hi ha un Corea director de banda, un home que té clar per on va. Però, com passa al jazz, la direcció, l'objectiu de l'acció musical només la sap l'artista. La nit de demà és una cita obligada per als seguidors del jazz, i de la bona música en general.