El Paradís no existeix

Tramuntana

Xavier Moret

Empúries

251 pàgines. 17 euros

El Max Riera deixa el seu estimat cau de la plaça Reial per escapar de la xafogor i el xivarri de Barcelona i s'instal.la en un petit poble de l'Empordà, a casa de la seva amiga pintora, per passar un estiu d'allò més descansat. Té tot el que vol: la companyia de l'Alba, una hamaca, el bar del Pep i un porret poc carregat, perquè el metge li ha dit que deixi de fumar. Tramuntana és la quarta novel.la de la sèrie del detectiu ben alternatiu creat per Xavier Moret (Barcelona, 1952). I s'ha fet esperar. Set anys des que va publicar L'home que adorava la Janis Joplin (2004), precedida per Qui paga mana (1997) i Zanzibar pot esperar (2002).

Què és un detectiu alternatiu?, li pregunta el Pep. "Només accepto els casos que em venen de gust". No vol pensar en la feina, però aquesta se li tira al damunt. Primer un editor, el mateix que li havia rebutjat tots els llibres (un retrat esplèndid, ple d'ironia), li demana que li escrigui a corre-cuita una novel.la negra, perquè són moda. Amb el seu amic Roc, el periodista, imagina com hauria de ser una història negra de les bones: un detectiu mal afaitat, un despatx rònec, un got de whisky... i una rossa espatarrant.

I la novel.la imaginada es converteix en realitat. És una de les millors parts de Tramuntana, el joc entre ficció i realitat. Una rossa misteriosa, que talla l'alè, li encarrega una feina: esbrinar qui és una noia jove trobada morta en un bosc proper i qui la va matar. L'embolic és gros i Max rebrà una pallissa de campionat.

Tramuntana té dos eixos o, millor dit, tres: la prostitució de grans prostíbuls i de carretera i el maltractament a les noies; l'especulació per requalificar terrenys, no per construir urbanitzacions sinó parcs eòlics i la corrupció que això implica; i la pròpia vida del Max i del Roc. Comparteixen el record de les bogeries de joventut, però el Roc, que va com una moto, es va reciclar de periodista i el Max continua sent un hippy mig tronat. L'infart que pateix el Roc els fa veure que ja no són tan joves, però encara els queda l'esperança de tornar a Formentera.

Hi ha molt d'humor i sornegueria en aquesta novel.la, però Moret dispara amb bala. Els més rics i prestigiosos empresaris i propietaris de l'Empordà hi estan embolicats i no dubten a tenir tractes amb un mafiós rus. Per descomptat, el paradís somniat de l'Empordà no existeix. Max Riera es riu de les cases rurals, de les masies dels señoritos i fins i tot del món de l'art i de la suposada perspicàcia dels crítics.

Max Riera, en les seves investigacions, en l'atrotinat doscavalls de l'Alba o en el luxós Audi descapotable del Roc, ens porta per mig Empordà: Begur, la Bisbal, Figueres, Pals, Empúries, Empuriabrava, Tamariu... amb la seva corresponent ruta gastronòmica, del restaurant Mas Pau al Motel de l'Empordà, dels ous ferrats amb botifarra esparracada als taps cremats amb rom de Cadaqués. S'hi nota per a bé la fusta del Moret escriptor de llibres de viatges.

I què més hi ha? El temible foc a la muntanya, la tramuntana que bufa inclement, totes les rotondes amb què han decorat l'Empordà i la música que li agrada al Max.

Tramuntana és una novel.la molt divertida que diu coses ben serioses.