_
_
_
_
CRÍTIQUES

Historiador amb vocació de ciutadà

COMPROMÍS I EXCEL.LÈNCIA PROFESSIONAL. El 12 de setembre vinent es compliran 100 anys del naixement de Santiago Sobrequés i Vidal. Una exposició a la seva Girona natal i un llibre recorden ara una figura cabdal de la historiografia catalana.

SANTIAGO SOBREQUÉS

I VIDAL

Mercè Morales i Jaume

Sobrequés

Base

317 pàgines. 24,90 euros

En una cultura com la catalana hi ha personatges omnipresents, absolutament polièdrics, capaços d'innovar en el discurs i alhora esdevenir també transmissors culturals i encara gestors de la sociabilitat local. Aquest és el cas de Santiago Sobrequés i Vidal (1911-1973), el recorregut vital del qual ens arriba en un llibre fruit d'una exposició del Museu de Girona.

Format en els anys de la República, el franquisme va tallar la seva trajectòria com a historiador, sobretot perquè havia d'adaptar-se a un clima intel.lectual advers a tot el que havia après fins aleshores. Amic i coetani del també historiador i gironí Jaume Vicens Vives, les seves vides paral.leles (l'any 2000 es va publicar la seva correspondència sota el títol Història d'una amistat) són una mostra fefaent de tot el que es va destruir el 1939, i de les dificultats per refer-se.

Estabilitzat professionalment a l'institut de Girona des de 1942, aquesta comesa tenia aleshores una certa rellevància més enllà de l'àmbit professional estricte, sobretot en una ciutat mitjana, més encara quan en va esdevenir director. La seva ascendència a la Girona de l'època, però, es produeix per la seva implicació en tot tipus de plataformes ciutadanes, des de l'Institut d'Estudis Gironins, el Cercle Artístic, i fins i tot la presidència del potent Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Tota aquesta activitat posa de relleu sobretot el compromís amb la seva ciutat i el país, que omplia de contingut amb un enorme voluntarisme. Aquest compromís és el que relliga aquesta faceta ciutadana amb la seva tasca com a historiador.

Situat fora de la universitat fins al 1970, això no li va impedir esdevenir un historiador de referència pel medievalisme. Va llegir la seva tesi doctoral el 1951, i des d'aleshores va generar una ingent producció centrada sobretot en la guerra civil catalana del segle XV, però oberta a tots els temes rellevants del medievalisme, com destaca l'excel.lent article de Josep Maria Salrach.

El compromís historiogràfic de Sobrequés és d'una gran modernitat a l'època, i fugint del cofoisme i el romanticisme, es centra precisament a estudiar els conflictes interns de la societat catalana. Per això definí a la pràctica la voluntat de fer una història crítica, que el llibre reflecteix molt bé destacant aquestes frases escrites el 1970: "L'historiador és un producte de la societat del seu temps i ha nascut per servir aquesta comunitat com un altre científic (...) La crítica de l'historiador tindrà oneroses servituds. Enderrocarà ídols, remourà aigües tranquil.les, suscitarà problemes on semblava que no n'hi havia —i allò que és pitjor: no sabrà, ni li pertoca, resoldre'ls—; s'endurà tal volta la censura d'amics i correligionaris... Però en aquestes mateixes servituds rau la seva grandesa". No cal dir que les paraules de Sobrequés són absolutament vigents. Quan escrivia això estava al final del seu cicle vital. Tot i la seva mort prematura, com escriu en un dels articles Narcís-Jordi Aragó, si s'observa en perspectiva el seu llegat ha estat molt fructífer i "l'historiador de professió i ciutadà de vocació" va contribuir notablement al futur —ara, present— de Girona.

La complexa aproximació al personatge es fa en un volum —a cura de Jaume Sobrequés i Mercè Morales— d'una enorme riquesa documental, on els curadors de l'obra apleguen materials de tota mena, amb una especial atenció al ric arxiu personal, amb dietaris i cartes personals, però també amb opuscles, notes pels seus llibres, programes d'actes culturals, fotografies i un seguit de materials que juntament amb els articles més valoratius fan d'aquest llibre col.lectiu una eina fonamental per aproximar-se al personatge, i una contribució notable a la nostra història cultural.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_