Les dues cares de la novel.la juvenil

L'ESPERIT DE L'ÚLTIM

ESTIU / LA LLUNA DE GEL

Susana Vallejo / Santi Baró

Edebé / Barcanova

150 / 181 pàgines

9,85 / 8,50 euros

Els premis literaris són, gairebé sempre i arreu, un molt bon termòmetre per conèixer l'estat de salut de la literatura d'un temps i d'un país.

Si algú que ha estat allunyat de la literatura per a infants i joves durant un període de temps d'uns 20 o 30 anys, posem pel cas, des que va esdevenir adult, i agafa les obres guanyadores dels dos guardons més ben dotats econòmicament com a tast per a saber allò que es cuina a l'actualitat, es trobarà amb dues cares de la mateixa moneda tan diferents que li deixaran un sabor agredolç al paladar i sensació contradictòria al cos:

1. Un cop llegit L'esperit de l'últim estiu, de Susana Vallejo (Madrid, 1968; autora de la tetralogia Porta Coeli), Premi Edebé de Literatura Juvenil, al lector li semblarà que aquesta narrativa gairebé no ha variat en relació amb les novel·les de colles i aventures que consumia d'infant. L'autora planteja el retorn del protagonista a una casa on estiuejava de jove. Allò que succeí el darrer estiu que hi va acudir es convertirà en una part central de l'obra, tòpica, laxa, i a estones, interminable. Al lector, abans d'arribar-hi, la posada en escena li havia resultat atractiva, i més tard, la cloenda, gairebé impecable, però en el gruix extens de la novel·la, aquest senyor esperava rere cada pàgina algun indici o algun personatge que capgirés unes regnes del destí massa toves i previsibles. La decepció i la contradicció se li anava escampant pel cos a mesura que avançava en la història, tot observant com uns joves gairebé adults gastaven el temps a la recerca d'un tresor amb la innocència dels marrecs dels Cinc d'Enid Blyton.

2. Un cop llegida La lluna de gel de Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965), Premi Barcanova de Narrativa Juvenil, el lector s'adona que la literatura avança de bracet amb el món que l'envolta i en reflecteix allò que hi succeeix; que utilitza, sense els embuts i els tabús d'altres temps, el material literari que la realitat li ofereix. I que aquesta literatura té capacitat per emocionar-lo, per corprendre'l, per captivar-lo com ho feia la bona literatura de la seva infantesa i joventut. La història? El periple d'una jove romanesa des del seu miserable món rural d'origen, passant per Bucarest on treballarà de cambrera, a l'hora que alimentarà els seus somnis d'esdevenir model, fins a l'arribada a Barcelona, enganyada i atrapada en una xarxa de prostitució. Escrit en primera persona, l'obra retrata la cruesa de la situació, encara que no es recrea en la morbositat del tema, sinó que el sentiment i la vivència personal és allò que sobresurt per sobre de tot i allò que arriba al receptor. Una obra condimentada amb ingredients delicats i subtils, com ara la mateixa lluna de gel, que manté a la protagonista en contacte amb la seva infantesa i la seva innocència, enmig del desert que l'aclapara. Una novel·la que no deixa indiferent a ningú i que reconcilia el lector amb la literatura.