Edificis emmascarats
Un nou edifici, que allotja la botiga Santa Eulàlia als baixos, ha aparegut camuflat al passeig de Gràcia de Barcelona. De la botiga en destaca el contrast entre la secció de roba d'home, semblant a un club d'oficials britànic, i la secció de roba de dona a l'entresol, que recorda un esplèndid decorat d'una pel·lícula de Gregory La Cava. El conjunt de la reforma pertany a aquesta varietat d'edificis a l'Eixample de Barcelona que es fan de nou deixant dempeus la façana que actua com una màscara. És una qüestió opinable ja que es conserva una cosa que té en definitiva poc valor i s'enderroca el que té valor: la distribució dels immobles de l'Eixample. No gaire lluny d'aquest edifici, a la cantonada del carrer de Còrsega amb la Rambla de Catalunya, s'està duent a terme una operació similar. Hi trobem la vella façana dempeus i aïllada. La seva posició i el moment de les obres permeten veure-la pel darrere i fa pensar si l'Eixample acabarà finalment així, amb unes façanes que pertanyen al carrer, darrere de les quals es pot fer tot de nou. Fa uns anys rèiem del Poble Espanyol de Montjuïc perquè darrere de les façanes tot era inventat i, ara, passa a l'Eixample. Mantenir la façana i enderrocar-ho tot amb l'excusa de poder-hi fer un pàrquing és una qüestió que caldria debatre.
La reforma com moltes de l'Eixample, ha deixat dempeus la façana com si fos una màscara
El passatge s'ha acabat convertint en un element de segona
L'edifici que ens ocupa fa cantonada amb el passatge de la Concepció i forma parella amb l'edifici que hi ha a l'altra banda. En la reforma, l'ampliació de les dues plantes superiors ha tractat de mimetitzar la remunta de la seva parella amb un revestiment de persianes metàl·liques i un volum que ocupa la totalitat del seu perímetre d'una manera extrema, duent-lo fins al límit de la cornisa. La qüestió de la parella és important en aquest cas, ja que els dos edificis, en l'origen, disposaven d'una entrada cadascun a la façana del passatge, una façana que reclamava un paper destacat mitjançant un balcó de certa importància al principal.
La segona façana indica que del passeig de Gràcia no és l'única i que es dóna importància a la cantonada i també a la parella i, per tant, a la porta del passatge. La porta d'aquest no és només el cancell de ferro avui restaurat, la porta és el conjunt dels dos edificis. El més interessant que suscita aquesta reforma és que posa en evidència que el passatge s'ha acabat convertint en un element de segona al qual sembla atorgar-se un paper de servei, subratllat per una il·luminació de polígon industrial. Si, com sembla, s'ha buscat aquesta urbanitat que suposa formar parella amb un altre edifici, com és que no s'ajuda a augmentar la urbanitat del passatge? Un carrer com aquest, que uneix dos dels passeigs més importants de la ciutat, no es mereixeria més atenció i més pressió per determinar i ordenar-ne els usos? No és estrany que un passatge amagat sense qualitat urbana pròpiament com ara el Bulevard Rosa, o un passatge "secret" com la botiga Vinçon, facin un respectable paper urbà i el passatge "de veritat" no en faci cap més que d'aparcament de motos? El paviment, l'arbrat i la il·luminació haurien d'estar a l'alçada i en aquest sentit el nou vell edifici de Santa Eulàlia no hi ajuda gaire ja que confereix massa importància a la façana principal i cap al cos annex.
A l'exterior, la reforma es manifesta en la remunta de dues plantes, en la façana-galeria posterior i en el cos baix annex del passatge. El fet que aquests tres cossos estiguin construïts amb el mateix material aparent, amb els mateixos elements i del mateix color, accentua l'idea que un nou ésser s'ha introduït en la pell del vell edifici. Malgrat que la remunta suggereix que la façana principal gira cap al passatge i que la façana posterior resulta clarament una versió integradora de les galeries de l'Eixample, el fet que estiguin construïts de manera idèntica provoca un efecte que anul·la l'encert de les dues i accentua la impressió que de l'antic edifici s'ha mantingut la façana com una imposició i sense interpretar-ne gaire més enllà.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.