Casa collage

CASA COLLAGE

Casa familiar (Girona) Arquitectes: Beth Capdeferro

i Ramon Bosch

Constructor: Josep Capdeferro

Una casa al Call de Girona ha estat reconeguda recentment amb el premi Mies van der Rohe com a obra emergent. L'obra en qüestió, batejada com a Casa Collage pels projectistes, és una casa de veïns que són família, una casa antiga encaixada entre altres edificacions que ha sofert una profunda reforma. És una casa difícil de veure des del carrer. Amb atenció es poden descobrir alguns detalls a les finestres o a la porta, que mostren uns acabats fets amb ofici i simplicitat i que ajuden a valorar l'obra antiga. La coincidència fa que la casa sigui singular per molts motius: perquè els veïns són família i perquè els arquitectes i els constructors també són part d'aquesta mateixa família. L'expressió "tot queda a casa" no trobaria un exemple més ajustat. No és fàcil projectar una casa ni per a un mateix, ni per a la família, però encara ho és menys construir-la amb l'empresa familiar. En el cas que ens ocupa, la generació dels grans ha aportat l'ofici i els joves les idees apreses a l'escola. El resultat és una mescla d'experiència i idees no comprovades que s'ha barrejat alhora amb parts velles i elements nous de l'edifici. Més que un collage sembla una obra de bricolatge i intuïció, com les reparacions fetes a casa. Aquí el vell i el nou sembla que es completen, fent nous elements amb vells materials, com els ampits de l'escala-pati; i emprant els vells d'una manera nova, com per exemple els murs de pedra a l'interior o la utilització de les persianes enrotllables tradicionals, que, a part de les finestres, també serveixen per amagar llums o instal·lacions. Les intervencions, clarament visibles a la planta, es concentren en alguns punts estratègics més o menys vinculats als accessos i banys i també al darrere de l'edifici, donant lloc —en un costat del pati— a un cos nou amb una planta de geometria plegada on domina l'agrupació vertical dels elements constructius com polseres, finestres i instal·lacions d'una manera summament pràctica.

En la rehabilitació, els tècnics grans aporten l'ofici i els joves, idees de l'escola. Enriquidor

Com és que l'antic (mur gruixut; finestres justes) és el que més s'acobla al nostre ús?

L'expressió collage probablement es deu als ampits de l'escala i la galeria del pati principal, construïts emprant rajols de colors trobats a la casa i utilitzats amb molta intuïció i elegància sobre paraments clarament retallats. Però la idea del collage s'estén també a la mescla de les parts de la casa. Una d'elles, potser la més rellevant, és la utilització de l'escala original d'una manera diferent, servint com a escala fins al primer pis i deixant que a partir d'aquesta planta es converteixi en el pati central de la casa i en l'element distintiu. Això és possible gràcies a la instal·lació d'un ascensor i a una nova escala encaixada en una de les crugies de la casa alliberant així el pati. Aquesta escala està tan ben col·locada que sembla que sempre hi hagi existit, com si l'edifici ho demanés.

Quan observem l'operació feta amb les escales i els accessos, no podem deixar de preguntar-nos: què és el que fa que el vell sigui tan flexible? Com és que les construccions antigues, fetes amb murs gruixuts —que hem menysvalorat fins a l'avorriment— i les finestres justes, són a la pràctica els que més manipulacions permeten i més deixen que s'acoblin als nostres usos? Veient aquesta casa, la resposta sembla fàcil: les construccions no són rígides o flexibles, són les persones les que ho són. Com els constructors i projectistes d'aquesta casa de veïns familiars.