'La Riera', un llarg catàleg de dolenteries i maldats

LA RIERA

TV-3. De dilluns a divendres

Els guionistes acostumen a treure més profit de la maldat i de la misèria moral que de la bonhomia. A La Riera està creixent el repertori de dolenteries més o menys grosses. Al començament semblava clar que el dolent oficial era un dels germans de la família, especulador immobiliari. Però la mestressa va deixar morir el seu marit a la piscina i el pecat s'escampa.

Fins i tot hi ha aproximacions particularment elaborades a personatges amb un problema especialment delicat com el de les tendències pederastes (això sí, sembla que no consumades). El personatge va acabar assassinant el capellà culpable de la seva situació. De fet, els capellans que han sortit a la sèrie tampoc no escapen a les ombres espirituals.

Un, que se n'havia anat, amb un sentiment d'amistat molt fort, massa, cap a la Mercè Riera, va trencar el secret de confessió a favor de les seves maniobres d'aproximació. No seria el primer capellà que en una sèrie s'enamora de la señora. L'any passat, sectors integristes van posar el crit al cel perquè aquest capellà aconsellava les relacions prematrimonials a una joveneta. Ara, a La Riera, n'hi ha un de més jove. L'altre va tornar ahir, penedit d'una aventura amb una dona, i torna a rondar a la mestressa.

Hi ha noies malcasades amb un marit homosexual, una esposa catòlica amb el terrat pertorbat per la gelosia, una noia en tractament psiquiàtric, mafiosos, parelles altament inestables..., no ens podem queixar. A Polònia, els van fer un retret: a l'hostal sempre hi ha més cuiners que comensals. Algú ho havia de dir.

El fet que el departament de mercadotècnia hagi editat un llibre amb les receptes de La Riera fa que s'introdueixi abundants mencions a les filigranes culinàries, que arriben després d'un programa de cuina. Potser ens empatxarem.

L'enfosquiment moral dels personatges, però, és rendible. Hi ha dies que miren La Riera mig milió de persones i guanya l'audiència d'Amar en tiempos revueltos. Un bon repartiment que posa una admirable convicció en les escenes i una notable correcció gramatical donen una certa elegància a aquesta desfilada de turbulències. Ja es veu que les sèries s'han de distingir per alguna cosa. A Infidels, no paren d'anar i tornar dels llits. A La Riera, a més dels inevitables embolics sentimentals —parelles que es desfan, que es refan o que s'inventen—, l'ambició i el business enterboleixen les relacions. Estem tan acostumats que tothom s'enfangui que, ara que la fiscal incombustible ha acceptat treballar per un despatx d'advocats, ja ens fa pensar que no serà per defensar la veritat o la justícia.

Fins i tot la regidora d'Urbanisme que lluitava contra l'especulació, per venjar-se d'una estafa sentimental del promotor sense escrúpols, li va robar els diners al seu amant i va marxar a un altre país.

Va desaparèixer de la sèrie però no ho va poder fer amb les mans netes encara que, segurament, a molts espectadors ja els va semblar bé la seva maniobra de càstig.