Suspens i violència a la Beckett

EL BOSC

Sala Beckett

Fins al 6 de febrer

18 euros

El suspens s'intal.la a la Sala Beckett. El teatre es converteix des d'avui i fins al 6 de febrer en un paratge tenebrós i, l'escenari, en una cabana allunyada de tota civilització.

A El Bosc, escrit per Daniela Feixas i dirigit per Ramon Simó, la foscor serà l'únic testimoni del retrobament entre dues germanes d'una família desestructurada de classe mitjana-baixa. Fa quinze anys que no es veuen ni tenen cap contacte. Es van separar en circumstàncies dramàtiques i tan la gran, (Montse Esteve), com la petita, l'Adela (interpretada Feixas, que en aquesta obra fa d'autora i actriu), tenen molt per dir-se. Són de tal magnitud els secrets i les confessions doloroses del passat que amaguen, que si no els expliquen no poden continuar vivint.

L'obra, escrita per Daniela Feixas, ha guanyat el Premi Andorrà de Teatre

La primera va deixar la llar familiar perquè no acceptaven que fos lesbiana. I la segona va patir abusos per part del germà gran. "Per sobreviure, les dues han aconseguit construir una vida amb recursos diferents: l'Adela, a través de la comèdia, ficcionalitzant la seva vida, mentre que la Judith ho ha tingut més complicat, i la seva manera de superar el drama ha estat passant a l'acció", explica Simó. Amb totes les connotacions que pot tenir el verb.

En aquest thriller quotidià, Premi Andorrà de Teatre 2010, les ferides encara sagnen, i per tancar-les hauran de sortejar la desconfiança que regna entre elles. Tant és així que les situacions inicials que es presenten només són la punta d'un iceberg de violència i de silenci. "Moltes vegades, aquests comportaments es produeixen sota la mirada indiferent dels altres, i no fer res també és una forma de violència", diu Simó.

Així ho va constatar Feixas, fent una cerca en les notícies que es publiquen als mitjans. "A banda de la relació víctima-maltractador, vaig descobrir que molts cops hi ha un tercer testimoni, mut, que ho veu i no diu res", confessa l'autora. És aquesta forma de violència la que li interessava explorar a El Bosc i, per damunt de tot, esbrinar com les persones poden superar experiències de tal magnitud."Si pots explicar el que has fet, amb tot el mal que farà també a qui ho escolti, podràs començar a veure llum al final del túnel, i el següent pas per superar-ho és l'humor", declara Feixas.

De fet, el muntatge es planteja com una muntanya russa amb grans sacsejades emocionals on els protagonistes passen, en només uns instants, del riure al plor. Aquesta mescla de gèneres és el que més va atraure el director. "L'obra té referents poc habituals, com la música de Nirvana o les pel.lícules de David Lynch", afirma Simó. Tot un experiment que farà trontollar els ciments de la cabana on es desenvolupa l'acció.

A més, l'espectador pot palpar de primera mà les reaccions simultànies de les dues germanes, encara que no es trobin a la mateixa habitació de la casa. L'enginy és fruit d'una original escenografia, creada pel mateix director de l'obra. En lloc de parets, a l'escenari la cabana és representada com un esquelet de fusta, amb portes que s'obren i es tanquen, llits i un sofà.

El Bosc és la primera obra escrita per Feixas que es representa a la Beckett. Caldrà veure si aquestes dues germanes podran sortir indemnes de la foscor del bosc i del passat.