El mitjó s'ha encongit

Podria ser una metàfora excel.lent de la manca d'ambició que molts cops trobem en les institucions culturals catalanes. Una escultura trencadora i valenta pensada per tenir 18 metres d'altura que acaba reduïda a 2,85 metres i situant-se en un altre espai del que va ésser concebuda. Sí, és el Mitjó, la famosa escultura de Tàpies que fa 18 anys el MNAC va vetar i que, en un acte de rebel.lia reivindicativa, l'artista va decidir col.locar finalment a la terrassa de la seva fundació, que, després de dos anys de tancament, va reobrir al març amb l'edifici rehabilitat i ampliat amb nous espais.

El Mitjó acumula així un doble simbolisme. Per una part, hi ha aquesta sublimació d'allò més quotidià i humil a través de l'art, per l'altra, representa com la manca de mires d'aquell moment va laminar la potència que tenia el museu, encara avui encorsetat en el pragmatisme i la falta d'ambició.

El Mitjó era una aposta valenta de risc. Dues coses que fan molta falta en el món cultural d'aquest país.

La reobertura de la Tàpies, d'altra banda, ha estat una de les poques incorporacions al mapa d'equipaments culturals que hem tingut aquest any. Hi ha hagut, també, la inauguració de la quarta sala de l'Auditori i l'obertura d'alguns centres privats de petit format, però les grans obres han hagut d'esperar ja que algunes, com el Dhub de Glòries, han alentit les obres a causa de la crisi.

L'any vinent, en canvi, segur que tot el protagonisme se l'emportarà la Filmoteca del Raval, que en principi obrirà portes el mes de març. És una infraestructura valenta amb l'arquitectura i també ho serà, pel que n'ha anat avançant el director, amb el funcionament. També hi haurà novetats al CCCB, un centre que ha demostrat que el risc és garantia d'èxit, i que gairebé al mateix temps estrenarà el nou teatre amb una capacitat per a 500 persones.