La gran tragicomèdia familiar

AGOST

Teatre Nacional de Catalunya

Del 25 de novembre al 23 de gener

Una família que es reuneix per un d'aquells motius que es reuneixen les famílies —la dramàtica desaparició d'un dels membres, el pare en aquest cas—, i a partir d'aquí es revelen, a poc a poc, totes les ferides i amargors que teixeixen Agost, que s'estrena al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) després de triomfar a Londres, Viena i Buenos Aires. Aquesta obra, que en podríem dir novíssima o contemporània (escrita el 2007 i amb un Tony i un Pulitzer el 2008), n'ha permès la consolidació de l'autor, Tracy Letts, com un dels referents del teatre nord-americà. Sergi Belbel, director artístic del TNC, i també director d'aquesta funció, lloa el text perquè "hi ha una història enorme, és una metàfora de la crisi de valors del segle xxi". L'excusa per parlar d'aquests fantasmes que envolten la societat actual és la petita història domèstica dels Weston, una família d'Oklahoma, de l'anomenada Amèrica profunda. Fins a tretze personatges farceixen el corpus argumental que reivindica la frase de Tolstoi: "Totes les famílies felices són iguals. Les famílies desgraciades, en canvi, ho són cada una a la seva manera". Sergi Belbel proposa descobrir de quina manera els retrets i la gelosia constitueixen un nucli familiar i com aquest és una màquina de generar "culpa".

El TNC estrena 'Agost' una 'història enorme' sobre tres generacions

En aquesta obra és cardinal el paper de les dones, no només el de la matriarca, Violet (interpretada per Anna Lizaran) sinó també el de les tres filles (Barbara, Karen, Ivy) que permeten veure les ramificacions dels conflictes que habiten en aquella casa. El New York Times va resumir el paper de Violet amb aquest titular: "La mare no se sent gaire bé, però tots els altres se sentiran molt pitjor". Qui rep més l'impacte de la violència de la Violet és la filla gran, la Barbara (a qui dóna vida Emma Vilarasau), que tracta de fer el cor fort en un moment crític per la seva família i vol ser el pilar emocional de tots. Però ho té complicat, ja que ella mateixa passa per una greu crisi. Els retrets entre les germanes (Karen, interpretada per Montse German, i Ivy, que és Rosa Renom), el relat de greuges i renúncies de tots i els somnis trencats són els ingredients que, fent xup-xup a foc lent, van donant un regust tragicòmic a la funció. El dolor, més o menys amagat i dissimulat, acaba surant. Belbel va advertir en la presentació de l'obra de dues coses. Primera, que l'obra és llarga: 3 hores i 20 minuts, que, amb els entreactes, suposa 4 hores i quart al TNC. I segona, que "és una funció que enganxa, perquè també farà riure, a alguns hi haurà escenes que els provocaran el plor i als del costat els arrencarà un somriure", sentencia el director.

Cal destacar l'escenografia, que ja ve marcada per Tracy Letts, en la qual la casa dels Weston se'ns mostra oberta com una casa de nines i permet veure l'acció de tots els personatges durant tota la funció. També cal assenyalar el paper del traductor Joan Sellent, que va permetre a Belbel "decidir que volia fer aquest funció". Agost està en procés de producció en més països. De fet, s'està preparant una pel·lícula on Meryl Streep farà d'Ana Lizaran i Julia Roberts farà d'Emma Vilarasau.

A Agost es tracta amb humor qüestions molt serioses, des de les addiccions dels pares fins a les relacions intrafamiliars o, fins i tot, el paper dels estrangers, que aporten una mirada externa i testimonial molt important en la funció. Abel Folk, en la presentació de l'obra al TNC, va subratllar que Agost és "una obra d'un nivell intel.lectual altíssim, però que proporciona l'entreteniment d'una telenovel.la". Emma Vilarasau va anar més enllà, "l'obra és fantàstica perquè parla de coses que ens passen a tots".