Bons

Un senyor d'uns seixanta anys obre la porta, diu "bona tarda" i s'asseu al fons de la sala annexa al consultori. Esbufega una mica, com si tingués una bronquitis asmàtica, mentre s'espolsa l'americana amb cura, sobretot quan passa la mà per sobre la solapa que exhibeix un brillant escut del Barça. Un cop refet, respira a fons, fa un cop d'ull, ens creuem la mirada, conscients tots dos que no hi ha ningú més, i abaixa el cap. Al fil musical sona un txa-txa-txa que fa venir son.

Ara ja em toca a mi. Estic pendent que surti el doctor en persona i anunciï el meu nom. La infermera, que és una dona exquisida, d'una bellesa serena, molt professional i alhora humana, és al rebedor per atendre les visites quan arriben i quan se'n van, pendent, d'altra banda, de les necessitats del doctor. Ja estic endormiscat quan tot d'un plegat sonen Els Segadors a tota pastilla i, com un acte reflex, em poso dret davant la sorpresa del senyor que m'acompanya, que es treu un mòbil de la butxaca i triga ben bé un minut a respondre: "Digueu-me?"

No sento qui hi ha a l'altra banda, però dedueixo que és una senyora que actua com a secretària o consellera.

—"Ah, hola, digue'm maca!", diu el senyor.

—"Has fet molt bé, molt bé!", repeteix tot sovint.

Entenc, al cap d'una mica, que la senyora maca s'ha tret de sobre algú que volia col.locar bons de la Generalitat al senyor o bé la senyora que li demanava consell.

—"Molt ben fet, maca", repeteix. Digues que no quan tornin a telefonar.

—"Què diuen que és invertir en seny? Au va, català sí, però ximple no... Són tots una colla de fantasmes. I, a més a més, estan escurats, ben escurats. El president saltarà aviat i ves a saber qui pujarà, què passarà.

-"Sí", reprèn el senyor després d'haver escoltat la senyora maca. "Si guanya en Mas ningú no sap... Encara recordo el que va passar amb en Jordi Pujol i la Banca Catalana. No vàrem veure ni un duro, i aleshores era una època bona, corria calé i no com ara.

—"Molt bé maca, Això, això. Millor un banc, un bon banc, un banc sempre és un banc".

El senyor tanca el mòbil que porta l'himne dels Segadors com a sintonia i des del qual retransmet la seva vida, esbufega de nou, es torna a espolsar l'americana i vigila molt que l'escut del Barça estigui ben lluent. Pel parlar diria que és de les comarques de Girona, que ha vingut a veure el Barça-Ceuta, que ha aprofitat el viatge per fer-se visitar i, per la seva manera de fer, m'atreviria a dir que encara tindrà temps de veure's amb algú amb qui es veu de tant en tant amb una certa discreció.

Estic a punt de demanar-li tot el que penso quan surt el doctor i em crida pel nom.