Perspectiva optimista

Sembla que no passin coses, que tot sigui avorrit i repetitiu, que l'ambient de desànim general ens hagi contaminat l'ànima i també el cervell. Però potser ens ho hauríem de mirar amb una mica de perspectiva. En l'àmbit de la cultura, almenys, en passen moltes, de coses. Surten nous directors de cinema (com es veurà aquests dies a Sitges); hi ha noves idees arquitectòniques (només cal anar a escoltar les propostes que ofereix també aquesta setmana el festival Em3); i fins i tot s'anuncien nous grups d'opinió que volen incidir en la importància social de la creativitat en tots els àmbits (el recent creat Cercle de Cultura n'és un exemple).

De coses, això és clar, en passen moltes. Potser massa. Tal vegada el debat a obrir, com ja va apuntar Sergi Aguilar, seria el de l'excés d'oferta i, apuntaria, també, el del format. L'acumulació acaba provocant avorriment o angoixa; passa amb els museus massa grans i amb les llibreries mastodòntiques. I la sensació de repetició podria venir donada, qui ho sap?, per l'abús que es fa d'alguns formats, com el de festival. És un model que té avantatges (permet agrupar activitats i aconseguir un cert ressò momentani), però a vegades provoca una sobreabundància que dilueix l'interès de propostes concretes que podrien, per si mateixes, crear més impacte emocional. A més, la repetició cíclica —un altre Sónar, un altre BAFF, un altre...— elimina l'efecte sorpresa i atenua la curiositat. Encara que, sol passar, l'oferta segueixi essent igual d'interessant que fa anys.

La sensació d'avorriment pot venir de l'abús que es fa d'alguns formats

Estem estragats, i a més a més amb les butxaques escurades. Però mirem enrere i pensem amb el que hi havia només fa deu anys, ja no dic vint. Ho va explicar molt bé Josep Benet i Jornet a la seva conferència d'obertura de la temporada teatral; l'evolució històrica que va reflectir en el discurs deixava ben clar que, moments heroics a part, mai com ara.

S'han aconseguit fer tantes coses en poc temps (museus, teatres, centres, associacions, festivals...) que hem perdut la perspectiva. Potser no passarà res si durant una temporadeta deixem de pensar en el que ens falta i comencem a disfrutar del que ja hi ha. Que és molt.