Un malparit inoblidable

WILSON

Daniel Clowes

La Cúpula

Trad. de Montserrat Terrones

84 pàgines. 17,90 euros

Si jo fos autor de còmic, Daniel Clowes (Chicago, Estats Units, 1961) em faria una enveja malaltissa. Aquest artista no para de fer obres magnífiques. Després de títols tan imprescindibles com David Boring i Ghost World, encara li queda corda per regalar-nos joies com Wilson, una novel.la gràfica, que, per atzar del negoci editorial, ens arriba abans en català que en castellà (cosa tan estranya que es mereixeria un segell commemoratiu).

Res de bon rotllo, que ens trobem dins del particularíssim Univers Mr. Clowes i amb un protagonista que és tot un malparit, el Wilson del títol, un home corrent que desconeix la misantropia. Wilson intenta contínuament comunicar-se amb els altres, fins i tot s'asseu en taules de desconeguts en cafeteries i els comença a fer preguntes sobre la seva vida, però sempre fracassa. I no és estrany, perquè és inoportú, ofensiu, patètic, antipàtic, malparlat i cruel. A vegades, sembla un inadaptat i, d'altres, un antisistema o algú que pensa que la vida tal com està muntada és una merda. Lògicament, si el personatge fos planer no tindria cap interès ni cabuda en les vinyetes de Clowes. I aquí l'autor no falla mai, perquè és tan bon escriptor com dibuixant, i aconsegueix que al final el lector tingui certa empatia amb el Wilson: és veritat que l'home té mala llet, però la seva tragèdia no és petita i se la menja tot sol...

I després hi ha el to... És un tòpic que se sent molt allò que s'acaba deprimit quan es llegeix Clowes, i bla, bla, bla. Però, això és passar per alt el seu humor (que, malgrat que és molt negre, provoca el riure, com passa en sèries televisives com Breaking Bad o amb les pel.lícules de Todd Solondz —el cartell de Happiness és seu—). Es pot dir que després arriba la punyalada i la cosa no compensa, però és que Clowes no fa contes de fades...

En canvi, domina com ningú el llenguatge dels còmics. Wilson és un exemple de creativitat i professionalitat: dibuix, paraules i recursos narratius no grinyolen. Tot hi està ben pensat, començant pel format. Si l'obra anterior, Ice Hevan, tenia la grandària d'una postal, les planes de Wilson són de mida de foli. Cada plana conté una petita escena. La trama només avança amb diàlegs, monòlegs o profundes el.lipsis que deixen llibertat al lector per omplir els esdeveniments de la vida de Wilson que Clowes no revela. Les planes tenen només sis o set vinyetes diàfanes que recullen l'essencial. No hi ha monotonia, perquè cadascuna de les seqüències està dibuixada en un estil diferent (també els que són de tipus cartoon o caricaturesc que subratllen el to humorístic d'alguns gags verbals). Aquesta varietat, és clar, serveix per evidenciar el munt de capes que té l'inoblidable i mala peça del Wilson.

A un professor el van acomiadar als Estats Units per donar a un alumne un còmic de Clowes. Doncs, és això.