Ballar enfront del mur

MURALS. PRÀCTIQUES MURALS

CONTEMPORÀNIES

Fundació Miró

Parc de Montjuïc, s/n. Barcelona Fins al 6 de juny

Comissària: Martina Millà

Per recuperar una gran part del que era radical en l'art seria bo que ens hi referíssim sense preocupació ni escepticisme, que és el que amb una certa modèstia irònica planteja Murals, una exposició que no s'ha ordit entorn d'un desig d'eclecticisme buit, sinó en la creença que la síntesi de llenguatges artístics projectada sobre un mur ?les parets de la Fundació Miró? pot redimir els diversos públics que visiten un centre d'art de l'avorriment i la correcció. De fet, aquesta exposició, que s'acaba diumenge, ja l'han visitada 180.000 persones.

Murals és, senzillament, divertida, d'un gust visual harmoniós; homes i dones tot just coneguts que ballen amb els seus pigments o esprais al voltant d'un gran mur, com si fos un escenari, seguint els perfils o les ombres d'un estudi realitzat prèviament, però sense gaire afany heroic. I és alguna cosa més, si la volem emmarcar dins d'una pràctica institucional: és la constatació de l'habilitat d'alguns comissaris per traslladar al cub blanc certes pràctiques artístiques anomenades marginals o contrainstitucionals i convertir-les en signes abreviats, sense pèrdua sensual, sense jerarquies de mida o d'èmfasi. Però el millor de Murals no és la gramàtica, sinó la sintaxi: el relat cromàtic i formal té molt a veure amb la història de la pintura del segle XX, des de les primeres avantguardes fins a l'expressionisme, el pop, el neo-geo, el land art, el minimalisme, l'activisme, l'art processual i el relacional.

Obre el recorregut la pintura mural de la cooperativa de dones mauritanes soninke, elaborada a mà a base de terra i pigments de colors vius sobre dibuixos lineals. Molt a prop, les pintures de l'alemany Lothar Götz recorden les obres de Blinky Palermo o Frank Stella, i les de Scope On (Singapur) i UTR Crew (Bòsnia i Hercegovina) s'identifiquen més aviat amb un tipus de grafitejat, per dir-ho d'alguna manera, més clàssic i reconeixible. El mexicà Jerónimo Hagerman ha creat una peça a escala amb uns murs d'heura que dialoguen perfectament amb els patis de l'edifici de Sert. El tailandès Sakarin Krue-On habita una estança completament vermella decorada amb dibuixos i mandales efímers fets amb pols de guix. Les pissarres microcòsmiques del nord-americà Brian Rea i els logos geomètrics de Nuria Mora + El Tono (espanyola i francès) contrasten amb les fàbules oníriques de l'anglès Paul Morrison. La italiana Ludovico Gioscia treballa amb papers pintats molt elaborats i obté escultures de paret molt barroques. Finalment, el suec Jacob Dahlgren ha cobert una paret amb dianes de jocs de dards per crear un efecte geomètric. El públic és convidat a mesurar la seva punteria sobre el mur, com un recordatori que l'origen de tot aquest art, tot i que efímer, no va ser mai fora del cànon pictòric.