Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
AGENDA

Cris Juanico: La veu

CRIS JUANICO

Sala Bikini

Dia 21, 21.00 hores

Hi ha artistes que es defineixen per l'estil que practiquen. Hi ha artistes que agafen forma amb declaracions cridaneres a la premsa, també aquells que pugen a la fama gràcies a excessos publicitats. Cris Juanico és una veu. Sí, és veritat que també ha fet aposta pel pop-rock gairebé des dels seus inicis, però la seva veu, el seu instrument, és la que ha definit les possibilitats d'una carrera que acaba d'escriure un altre capítol. Es diu Pedres que rallen —pedres que parlen—, títol que evoca la història que guarden dins seu les pedres que formen part del paisatge natural de Menorca, on viu l'artista des que l'any 2002 va tornar després d'una bona temporada a Girona amb el que va ser el grup que el va llençar, Ja T'ho Diré. Juanico porta temps aplicant la seva forma de cantar als registres més variats, ja que ha fet jazz (Vola'm a sa lluna, Tot de mi), cançons populars menorquines (Memòria) i pop-rock amb accent acústic a Menaix A Truá, el grup que comparteix amb Toni Xuclà i Juanjo Muñoz (membre de Gossos), amb els que ha editat àlbums com ara Menaix a Truá o Com el vent. En aquesta carrera ha estat la inquietud la que ha guiat Juanico, que ara ha retrobat la seva carrera en solitari després de quatre anys sense editar material —el seu darrer disc va ser Jocs d'amagat—. En certa mesura, el nou disc de Juanico reprèn part de les fílies musicals de l'artista, que bascula entre el pop-rock, el funk-pop i les balades amb accent acústic. Els teclats con a element molt present al disc dóna personalitat a unes cançons que sense estridències mostren un cantant ja madur que sap trobar la seva expressivitat amb gairebé qualsevol registre estilístic.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 20 de mayo de 2010