No són llebrers, són podencs

CANÒDROM. 00:00:00.

SELECCIÓ DE PROJECTES

Concepció Arenal, 165-185

Barcelona

Fins al 23 de maig

Vet aquí un dels primers exemples de l'anomenada "excel.lència" a què són capaces d'arribar les decisions executives del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Treguin el cap a l'inaugurat recentment Canòdrom i passegin per les propostes artístiques que s'hi exhibeixen, interrogació o viatge en què la ximpleria i la banalitat hi són completament inventariades. Canòdrom 00:00:00 reuneix els projectes guanyadors del concurs per a artistes visuals convocat pel CONCA per donar visibilitat al nou equipament de la Meridiana. Aquest organisme ha destinat una xifra gens menyspreable de 230.000 euros per a aquesta finalitat. De les noranta-una propostes presentades, se n'han seleccionat nou, i... la majoria són gats en lloc de llebres.

'És indignant el basar del dispendi públic en què s'ha convertit l'exposició'

'Només calia exhibir la documentació sobre el Canòdrom'

Els gossos llebrers que competeixin en un futur en aquest centre —que iniciarà el seu camí a principi del 2011 sota la direcció del comissari suís Moritz Küng— hauran de perseguir altres esquers menys simplistes i més ben formalitzats. Si el que realment pretenien els responsables del CONCA era presentar en societat el nou centre artístic, exponent de la futura xarxa pública d'espais d'arts visuals de Catalunya, només calia exhibir la documentació arquitectònica sobre la rehabilitació de l'esplèndid i lleuger edifici projectat el 1962 per Antonio Bonet, que és finalment el que hauríem d'aplaudir els ciutadans. El que és indignant és el basar del dispendi públic en què s'ha convertit aquests dies un espai amb una singularitat que el ciutadà de Barcelona encara no n'ha arribat a ser conscient del tot.

Els artistes devien fer les seves propostes amb relació a l'arquitectura i les antigues funci-ons específiques del Canòdrom. Mentre Marc Arroyo es fa càrrec del disseny gràfic de l'exposició en cartells, postals i adhesius, Ana de Matos situa sobre l'antiga pista de carreres una sèrie de banderes negres amb el símbol dels llebrers vermells en diferents posicions de competició. Una altra peça "aèria" —que es va enfonsar al cap de dos dies que s'elevés i que queda fins avui com les restes d'una obra fracassada— és la que signa Jordi Mitjà, amb la primera "pedra inaugural" que penja d'un globus. El treball de Xavier Arenós —potser l'únic amb un sentit estètic i històric— reprodueix en una maqueta la casa d'estudis per a artistes ideada per Antonio Bonet a Buenos Aires (1939), i afegeix a més a més una reflexió sobre l'arquitectura moderna i la utopia com a generadores d'un nou humanisme. Isabel Banal col·loca uns sacs de tela amb pinso per a gossos; i Margarita Andreu situa a l'exterior de l'edifici restes de material d'enderrocament. Albert Cusí col·loca als balcons dels edificis circumdants fotografies fetes amb una càmera col·locada prèviament al cap d'un gos pigall. Finalment, el Grupo Gustavo exposa retrats de llebrers, i l'Observatori Nòmada proposa l'experiència de caminar com una acció generadora en el nou entorn.

Els crítics no hauríem de témer el sentimentalisme d'artistes, gestors i directors de museu si de veritat aquest anés acompanyat d'entusiasme i excel·lència. Però és que eren això, podencs.