Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
AGENDA

Randy Newman: un clàssic amagat

RANDY NEWMAN. Blues &

Ritmes (Badalona), 4 de maig.

21 hores. 35 euros (entrada i copa de vi)

Error: mirar la carrera de Randy Newman a través dels seus resultats a les llistes d'èxits. Error: intentar entendre aquest compositor, arranjador, pianista, cantant com si fos un artista de pop. Encert: tenir per fi Randy Newman entre nosaltres. Els organitzadors del festival Blues & Ritmes de Badalona no han mirat les llistes —gairebé no l'haurien trobat— sinó la carrera d'aquest observador conspicu i irònic de la realitat, i en aquesta llarga carrera hi han trobat prou arguments per aconseguir que per primer cop Randy Newman vingui a Espanya. Anar a Badalona serà a més l'única oportunitat de veure'l ja que només oferirà aquest concert, un concert a piano i veu on farà un repertori dictat pel seu desig.

Randy Newman (Los Angeles, 1943) és un d'aquests pocs artistes clàssics que encara viuen a l'era digital. Establert des de molt jove a Nova Orleans, la seva música és un entrellat d'influències que beuen d'aquesta ciutat humida i mestissa, del blues, del classicisme destil.lat des del temps de Tim Pan Alley, del rhythm and blues, del pop del jazz i, en realitat, de totes les músiques que es poden sentir a Nova Orleans. El resultat és el classisme més contemporani, una música sense edat que ha aconseguit èxits versionat per altres artistes —Harry Nilsson, Judy Collins, Dusty Springfield, Joe Cocker— o bé a les grans pantalles, on ha sonat com a banda sonora en films com ara Toy Story, Toy Story II, Monstruos S.A. (Oscar per la peça If I Didn't Have You), Bichos, Cars, La Princesa y El Sapo, o James y el Melocotón Gigante. Per què, doncs, no és més conegut? Per què no és àmpliament considerat un dels més fidels representants de la música popular del segle XX? Ell mateix ho explicava a aquest diari fa un parell d'anys: "El meu consell per als autors de cançons: reserveu la ironia per a les entrevistes, en cas contrari et passaràs la vida explicant-te i demanant disculpes".

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 29 de abril de 2010