Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
DEBAT

D'autopista a corredor humà

Sempre he pensat que per entendre una cosa t'has d'allunyar del tema, que des de la llunyania i a mesura que t'apropes vas entenent les relacions, les repercussions... i aleshores aquesta cosa no és que es delimiti sinó que va prenent profunditat i, d'aquesta manera, el coneixement que en tens es fa molt més responsable.

En aquest cas passa el mateix: no crec que puguem pensar la Diagonal així simplement, sense pensar en Barcelona com a ciutat de manera més global. Per això crec que una pregunta tan senzilla com escollir entre les opcions A, B o C no és gens apropiada. Pot ser que sigui una bona estratègia política, cosa que també dubto, però no una forma responsable de fer ciutat.

D'acord amb la transformació de la Diagonal. Em sembla banal votar entre A o B

Dit això, intentaré abordar el tema.

Una ciutat és una suma molt complexa d'interessos i realitats fragmentades, però que també respon a projectes abstractes de relacions socials i de mobilitat. Així, Barcelona, amb el nucli antic, els petits nuclis urbans amb història pròpia a la perifèria i el gran Eixample de Cerdà que els uneix, és una ciutat que no és difícil de pensar en el conjunt que la forma.

Explico tot això perquè crec que el projecte de la Diagonal és per fi la gran oportunitat de donar sentit molt positivament al gran projecte de Cerdà, el qual va ser, segons el meu parer, un bon projecte teòric, però per circumstàncies que ara no tractaré no va arribar mai a bon port.

Podem entendre l'Eixample com una gran retícula sobretot de la circulació fluida travessada per diagonals que es creuen a la plaça de les Glòries.

En general, les ciutats occidentals que conec, fins i tot la gran quadrícula de Nova York, es componen de grans eixos de comunicació i de carrers entre els quals la circulació és escassa, on el soroll és tolerable i la circulació de vianants és més tranquil.la.

En el cas de l'Eixample, aquesta distinció no és tan clara, tots els carrers són de circulació fluida i sorollosa i la Diagonal, i alguna altra, té molt més soroll i una circulació que ens recorda gairebé el flux d'una autopista.

Crec que és una idea magnífica partir d'aquesta retícula de circulació fluida per cedir la Diagonal com un gran corredor de relacions humanes de gaudi i d'activitat comercial que, travessant tota la ciutat, ens porti fins al mar; en què se situï el transport públic, com a eix oblic que talla tota la quadrícula, i que pugui anar enllaçant bé amb les diverses xarxes de transport actuals.

També crec, i ho considero fonamental, que hem de canviar la mentalitat pel que fa al cotxe i a la nostra equivocada cultura de la individualitat, i tenir una mica més de generositat i consciència col.lectiva. Hem de cedir l'espai del cotxe al transport públic i al vianant i pensar a llarg termini.

És responsabilitat dels que ens representen, per ser en plataformes més privilegiades que nosaltres, per poder connectar amb tècnics i especialistes, pensar els temes més globalment. És feina d'ells planejar la ciutat amb perspectiva de futur. En conclusió, estic totalment d'acord amb la transformació de la Diagonal. Com a arquitecta, em sembla molt banal haver d'anar a votar entre A o B; la Diagonal és molt llarga i segur que una part mereix que es modifiqui en diversos punts, per respondre a realitats més particulars.

Sóc tècnica i precisament per ser tècnica sé que les coses no són mai tan simples com A o B. Però si una cosa tinc clara és el meu rotund NO a l'opció C, és a dir, deixar la Diagonal tal com és ara.

Per haver viscut tota una vida a la Diagonal i haver tingut sempre la família a l'Eixample, somio en aquesta ciutat ordenada i amb un gran bulevard que la travessi i que ens porti fins al mar.

Tant de bo algun dia no gaire llunyà ho pugui veure.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 15 de abril de 2010

Más información

  • La nova Diagonal