Ens calen sastres

PER UN CATALANISME COSMOPOLITA

Montserrat Guibernau

Angle Editorial, 2009

128 pàgines. 16 euros

CIUTADANIA I IDENTITAT NACIONAL

Ivan Serrano

Institut d'Estudis Autonòmics Barcelona, 2008

246 pàgines. 10 euros

Si és veritat que la globalització porta associada importants canvis a nivell social, econòmic i relacional i que la complexitat formarà part de les nostres vides des d'ara, com afectarà tot plegat a les nacions, als estats, a les persones, a les identitats? Sabrem dissenyar, políticament parlant, models institucionals i socials adaptats als nous temps globals? El principi filosòfic assenyala que si existeix la pregunta, existeix la resposta. I, sense que serveixi de precedent, tenim bones notícies, que si bé no ens ho responen tot, ens ensenyen la poteta per on pot anar la cosa.

D'una banda, la publicació del primer premi d'assaig de la Fundació Irla, Per un catalanisme cosmopolita, de la catedràtica i especialista en la qüestió Montserrat Guibernau. L'autora ens planteja un debat tan actual i suggerent, com tenyit d'arguments, sovint massa condicionats per dinàmiques del passat i del present. És compatible el cosmopolitisme i el nacionalisme? Al seu parer no només poden ser compatibles, sinó que, pel que s'extreu del seu anàlisi, hauran de ser necessàriament compatibles. I com s'ho fa Guibernau per casar aquests dos conceptes aparentment antagònics? Doncs començant pel principi ?que sol ser una bona tècnica?, disseccionant, amb rigorositat anglocatalana, tots dos conceptes.

L'autora situa el cosmopolitisme en una dimensió ètica, "com una cultura moral compartida per la humanitat i capaç d'impregnar les cultures nacionals de tota mena". I en destaca aspectes com el multinivell ?jurídic, cultural, social?, així com els handicaps, les possibilitats, i les diferents interpretacions que sentim dia sí, dia també. Pel que fa al nacionalisme, en distingeix, ras i curt, de dos tipus: el democràtic i el que no ho és, el que s'emmarca en valors d'equitat, justícia i llibertat i que va en sentit contrari. En l'assaig no hi falta la crítica a un cert cosmopolitisme light, que de tant universalista no acaba de veure clar això del nacionalisme: "En lloc d'analitzar-ne la naturalesa complexa, tendeixen a recórrer a definicions imprecises i simplistas, passant per alt que el cosmopolitisme i el nacionalisme democràtic comparteixen uns quants enemics poderosos com ara la xenofòbia, la intolerància i la injustícia". Sota el principi de priorització, Guibernau defensa que és a través de la nació, amb la forma de relació que el propi demos consideri amb l'estat que l'aixopluga, que es desenvoluparan els principis cosmopolites d'igualtat i solidaritat global. És això possible o estem parlant d'una utopia? El debat està servit i el mateix text hi convida.

I posats a fer més preguntes, com encaixen les cada vegada més insistents demandes de més autogoverns nacionals en el marc d'estats ja consolidats? Ivan Serrano, doctor en ciència política i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, acaba de publicar la seva tesi sobre Identitats Nacionals i Ciutadania, on teoritza sobre els possibles encaixos institucionals de futur, a través del concepte anglosaxó d'accommodation. Un terme que, per entendre'ns, se situa en l'espai existent entre federalisme ?amb totes les seves plurivariants? i el nacionalisme democràtic ?amb totes les seves versions soft o light.

Amb un potent marc teòric que s'ha de llegir sense fer altre cosa més, Serrano compara el procés de devolution del parlament britànic envers el nou parlament escocès, i el procés de descentralització francès envers Còrsega. I en certa manera ve a dir que malgrat els esforços teòrics i pràctics per construir models complexos, el paradigma clàssic ?cada estat vol una nació, cada nació vol un estat? és encara vigent.

Els dos llibres ens acosten a debats absolutament actuals, amb el mèrit de combinar els sempre enrevessats conceptes acadèmics amb un llenguatge prou entenedor ?més Guibernau que Serrano?. Què en podem concloure, i sobretot, que en podem extrapolar al cas català? Bàsicament que el cosmopolitisme, tal com l'entén Guibernau, és la gran oportunitat del catalanisme per tirar endavant (Catalunya serà cosmopolita o no serà); i que tan sols estem a l'inici d'allò que en diuen l'era global, amb canvis en les diferents arquitectures nacionals, estatals i europees que necessitaran de dissenys institucionals i socials fets a mida. Per entendre'ns, ens caldran uns vestits com els que fan els sastres de tota la vida, els mateixos, per cert, que treballen a escala local i, aparentment, la globalització els queda lluny.