La Trinca 'vintage'

BUSCANT LA TRINCA.

Dimarts a les 22,25 hores

TV-3

Guaita què fan ara! o el No passa res van ser dues brillants incursions televisives, fa vint anys, de La Trinca. Ara, el grup protagonitza i produeix Buscant La Trinca. Sobta, d'entrada, que una gent que va saber inventar tele ara s'acomodi al refregit de fórmules que la seva pròpia productora explota en infinitats de variants: candidats a artistes, en aquest cas cantants, que passen per una acadèmia i són progressivament eliminats fins que un, o tres, arriben al premi final. Posats a repetir fins i tot ho fan amb el jurat (Boris Izaguirre circulant de Mira quién baila a Buscant La Trinca).

Al web de la productora Gestmusic, on presenten el catàleg de programes que han fet o en cartera, resulta que Buscant La Trinca està classificat com a Reality TV. No el consideren ni un programa d'humor ni... un programa de música. I tenen força raó, no sembla un musical perquè aconsegueixen fer-se pesats amb una matèria primera tan divertida i saludable com les seves cançons.

L'aparent objectiu del programa és triar tres xicots que hauran de protagonitzar una futura pel.lícula sobre La Trinca, encara que darrerament els trincos estan insistint massa i de manera sospitosa en què la darrera paraula la tindrà el director del film.

Van començar fent uns càstings per comarques que convertien en esdeveniment local amb algunes trampetes de mal gust com no permetre l'entrada del públic a l'auditori fins que La Trinca i la seva tropa no arribaven a les escales, amb catifa, of couse, i els rebia, per exemple, l'alcaldessa! Fabricaven l'expectació i les aglomeracions. D'aquella fase el millor eren els artistes convidats que sabien fer el que feien, com l'excepcional Pep Plaza. El pitjor: la corrua de candidats desafinant.

Ara estem arribant al final. Ja és molt més Operación Triunfo, però amb alguns afegits que no aconsegueixen que el programa sembli una altra cosa d'allò que és. Per exemple, fer participar polítics, artistes i intel.lectuals perquè expliquin, al cantó d'un gran rètol de La Trinca, el sentit i les circumstàncies de les cançons. Aquesta enquesta s'ha presentat com una visita a la transició espanyola, però més aviat fa olor de recerca de legitimació que no li cal a La Trinca. I si algú ho pensa... que s'ho faci mirar.

Els trincos fan de jurat i han de triar els tres que millor puguin interpretar-los en la seva joventut. Un joc interessant, quasi pervers, si el practiquessin a fons i no llisquessin per superfícies cómodes com, per exemple, la comparació sobre el color dels cabells. El programa té bona audiència.

Però no sé si atribuir-ho a aquests afegitons postissos o al fet que a les cançons no els cal nous condiments perquè diverteixin.