Narrar el temps psicològic

Londres nevat Jordi Llavina Amsterdam Llibres 155 pàgines. 16,95 euros

En una de les seves màximes, Goethe escriu: "la neu és d'una puresa enganyosa". En els cinc primers contes de Londres nevat , la neu, i per concomitància el Nadal, intensifiquen un moment d'epifania, esclats de reflexió on les impureses vitals dels protagonistes es fonen amb l'imperatiu de renovació, i la consciència de finitud amb les ànsies de futur. Així, amb la neu o el presagi de neu com a símbol de partió entre dues èpoques, els miralls rigorosos que el pas del temps imposa es constitueixen en la principal línia de força del nou llibre de Jordi Llavina (Gelida, 1968), escriptor de naturalesa expansiva, inclinat a cisellar les descripcions amb una portentosa fruïció adjectivadora i destil·lació lèxica, propens a deixar l'empremta lírica del seu perfil de poeta a l'hora de culminar la vocació psicològica del seu vessant prosista.

Llevat d'un conte, la resta de relats estan escrits en primera persona

Llavina rubrica la seva gran capacitat de penetració psicològica

Si en el darrer aplec de narracions, Ningú ha escombrat les fulles (2008), Llavina retratava personatges obsessius, ara, a Londres nevat , explora aquestes conquestes retroactives que les persones, en el llindar de la nostra maduresa, solem iniciar tot dialogant amb els nostres morts, al capdavall parts escindides de nosaltres mateixos. Un albat ( Nosaltres també esperem ), un antic professor ja moribund ( Un tal Amat ), la notificació de la mort d'un parent a qui el protagonista només va veure una vegada ja fa molts anys ( El cosinet andalús ), l'autor transitant damunt la frontissa del seu passat i del seu futur enmig d'un Londres fantasmagòric ( Londres nevat ), l'autor rebent la visita del seu espectre ( San Diego, en el record ), o la minva progressiva d'una dona que pateix demència senil ( El branquilló de til·ler ) reforcen el magnetisme del buit i el destí introspectiu d'aquests contes. Enumerar les pèrdues i els nostres íntims fantasmes significa diagnosticar qui som. A Londres nevat cristal·litza un ric procés d'autoapropiació a través de la literatura. L'exploració dels ressorts del jo no és només la substància conceptual del llibre, sinó un mode ja empeltat en l'estil narratiu. Llevat d'un conte, la resta estan escrits en primera persona. Es tracta d'una veu autorial molt plàstica, que, entre parèntesi, obre espais de reflexió, alternant d'aquesta manera un nivell objectiu i un altre de subjectiu, forjant una articulació entre passat i present. Les referències intertextuals i els abundosos excursos poètics que l'autor interpola enmig del ritme narratiu transfereixen una falsa aparença de work in progress o, si es vol, d'estil deliberadament caòtic. Però de manera gradual aquest al·luvió de dubtes, interrogants, renúncies i apostes narratives plantejades en veu alta, en lletra escrita, van sedimentant-se en la consciència del lector com un solatge de reflexió al voltant de la condició humana. I, en un sumptuós joc de mans narratiu, la memòria del protagonista d'aquests relats remet a una memòria arquetípica, universal, atribut de l'ànima humana. A través d'un temps psicològic pautat pel minimalisme de la descripció d'olors, menjars, plantes o peces de roba, el lector percep que el destí narratiu ja estava integrat en el mateix procés narratiu. Amb Londres nevat , una obra complexa i equilibrada que convoca el goig literari, Llavina rubrica el seu ofici narratiu així com la seva gran capacitat de penetració psicològica a l'hora de construir el caràcter d'uns personatges que són proverbial mesura humana.