Rebel·lió a la Filmoteca

A la Filmoteca ens dediquem a la recuperació i conservació del patrimoni cinematogràfic. Les societats mercantils, tot i que n'hi ha de públiques, gairebé sempre han estat vinculades a vendre producte cultural. Aquestes entitats, com el Teatre Nacional de Catalunya o el Mercat de les Flors, no tenen cap tipus de patrimoni i això és el que els diferencia de la Filmoteca. Una societat mercantil, encara que sigui pública, té ànim de lucre i molta gent -perquè recordem que gran part del patrimoni de la nostra institució pertany a terceres persones- creu que això podria obrir la porta a una explotació mercantilista d'aquest patrimoni". Ho explica una treballadora de la Filmoteca de Catalunya que prefereix que es parli simplement de "col·lectiu" i que no es mencioni el seu nom. El terratrèmol que ha aixecat la publicació del Projecte de llei del cinema a Catalunya, que, de passada, suggeria la transformació de la institució en una societat mercantil, acaba de començar. Fins i tot un grup d'estudiosos del cinema, com Félix Fanès, Pere Portabella, Domènec Font o Romà Gubern que han enviat una carta al conseller reclamant que es desestimi aquesta idea i que es busqui una altra fórmula jurídica per a la Filmoteca, organisme que actualment depèn de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Pel departament de Cultura, en canvi, tot és una tempesta en un vas d'aigua: "Simplement és una opció que estem estudiant per millorar-ne la gestió, res més. No hi veiem cap problema. Que si ens preocupa mercantilitzar la Filmoteca? Algú creu que el Teatre Nacional de Catalunya està mercantilizat? No, oi?", afirma un portaveu del departament.

Però als treballadors no els agrada que no se'ls hagi consultat a l'hora de suggerir aquest canvi de model i s'inclinen a creure que tot es deu a un factor purament econòmic: "L'explicació que hem trobat en un informe és que s'estalviaven el 16% d'IVA en la construcció del nou edifici de la Filmoteca al Raval. Són 450.000 euros a l'any durant 25 anys". Les obres, després del llarg retard que han sofert a causa, entre altres temes, de l'excavació arqueològica, ara ja van endavant a tota màquina i es confia que es pugui inaugurar a la tardor del 2010.

"L'argument que ens han donat per justificar el canvi és que econòmicament era la millor opció i que, al mateix temps, agilitaria molt la gestió, però el cert és que en el marc en què ens estem bellugant ja tenim bona capacitat de gestió", afegeixen els treballadors.

Des del departament, insisteixen: "Hi ha la voluntat que la Filmoteca sigui un ens més àgil, més autònom, més lleuger, això no és una decisió política sinó de funcionament ordinari: es tracta de millorar la capacitat de gestió. El govern ha d'intentar conciliar al màxim els interessos dels treballadors i el servei públic, però la prioritat final és sempre això últim, el servei públic. El que estem estudiant és simplement com podem donar més i millor servei a la ciutadania del país. Si finalment la conselleria creu que canviant l'estatut jurídic s'aconsegueix que el servei millori, tiraríem endavant amb aquesta reforma. Però, repeteixo: tenint sempre com a prioritat aquesta millora".