El llegat d'un místic contemporani

Mística, plenitud de vida

Salvador Panikkar

Fragmenta Editorial

408 pàgines. 29,50 euros

La felicitat, la pau interior i la plenitud són molt més que conceptes abstractes; són experiències reals que transformen els éssers humans quan recuperen la connexió amb la seva naturalesa essencial i hi viuen en coherència. Per assolir-ho, és necessària una recerca cap a l'interior, de forma que cada persona conegui el funcionament de si mateix i de la realitat de la qual forma part. Almenys així ho pensa, ho sent i ho escriu el filòsof Raimon Panikkar (Barcelona, 1918), que als 90 anys és considerat un dels pensadors catalans contemporanis de més reconeixement internacional.

Doctor en filosofia, en ciències i en teologia, Panikkar és autor de més de 50 llibres i 1.500 articles que aprofundeixen en els aspectes més intangibles de la condició humana, convertint el seu pensament en un punt de trobada entre la psicologia d'Occident i l'espiritualitat d'Orient. La seva obra ha estat protagonista en congressos monogràfics i estudiada en 40 tesis doctorals. Des de 1976, és catedràtic -ara, emèrit- del Departament d'Estudis Religiosos de la Universitat de Califòrnia, i ha estat professor en diverses universitats d'Europa, l'Índia i els Estats Units.

Panikkar reflexiona sobre l'esclavitud del ser humà d'avui, presoner de la seva ment

Ara, Fragmenta Editorial ha començat a publicar la col·lecció Opera Omnia, on es recullen, ordenen i actualitzen 70 anys de reflexions sobre l'estudi comparat de l'essència de totes les religions, el misticisme i l'espiritualitat. El primer títol d'aquest llegat filosòfic i espiritual és Mística, plenitud de vida , volum que inicia una obra completa de 18 volums i que recull els textos La nova innocència; Meditació sense objecte; L'Origen: el silenci; L'experiència de la Vida. La mística; Tres exemples de santedat: Clara, Joan de la Creu i Teresa d'Àvila, o L'experiència suprema: Les vies d'Orient i Occident .

Entre altres temes, reflexiona sobre l'esclavitud del ser humà contemporani, que més enllà de ser presoner de les seves circumstàncies externes, ho és més de la seva ment. I és la ignorància de no saber com arribar a aquesta "llibertat interior" i la inconsciència de no voler saber-ho, el que impedeix a la majoria connectar amb la seva "dimensió espiritual". Per ell, "el misticisme és l'experiència integral de la realitat", és a dir, "la qualitat de viure conscientment en el present".

Panikkar aprofundeix sobre els beneficis que té per a qualsevol practicar la contemplació i la meditació, de simplement ésser i estar, aprenent a escoltar i a gaudir del silenci i la relaxació. Panikkar ho sap per experiència. Des de 1987 viu a Tavertet, al Prepirineu. "Quan som capaços de buidar la ment i connectar amb la quietud de cada instant és quan podem sentir l'experiència de la unitat, recuperant així el contacte amb la nostra serenitat i amb la nostra pau interior", diu.

De la seva obra se'n desprèn que dur una "vida espiritual" no vol dir abandonar els quefers mundans, sinó viure'ls amb una mirada més sàvia, objectiva i neutra, transcendint així qualsevol implicació emocional, que és la causa última del malestar humà. I no només. També aprofundeix sobre l'impacte que tenen aquestes revelacions -o estats alterats de la consciència- en el canvi d'actitud i de valors de qui els experimenten. Per això, Panikkar defineix el misticisme com el camí filosòfic que condueix l'ésser humà a viure en plenitud, espiritualment parlant.

Com diu Panikkar, aquesta "saviesa essencial de la vida" és la mateixa que van predicar grans savis com Lao-Tsé, Buda o Jesucrist. Aquest és l'objectiu de l'estudi comparat de les religions: recuperar els ensenyaments essencials dels profetes que les van inspirar per construir una espiritualitat laica que no estigui al servei dels credos ni els dogmes, sinó del benestar psicològic de la societat. "Més enllà de les diferències superficials que ara mateix divideixen la humanitat, a través de la comprensió d'un mateix s'acaba arribant a l'experiència de la unitat i de l'amor".

La paradoxa de l'obra de Panikkar (com la de tots els místics) és que només pot ser compresa a través de l'experiència personal, no de la racionalització. De fet, això també ho tracta a Mística, plenitud de vida , dient que "les paraules són meres etiquetes amb les quals dividim la realitat". I la veritat és que "cada paraula té un significat diferent per a cada persona, que la interpreta segons la seva visió del món o sistema de creences".

Per molt que llegim sobre la melmelada de figa, per poder saber quin gust té, cal tastar-la. Per això, els ensenyaments d'aquest místic contemporani són orientacions que faciliten que cada lector visqui la seva pròpia experiència, no l'experiència en si mateixa. Ja ho diu un proverbi xinès: "Quan el savi assenyala la Lluna, el neci mira el dit".