Rock xinès i flamenc

Les actuacions musicals de les festes de la Mercè varen arrancar ahir a poc a poc, amb el goteig d'un públic que anava arribant a les primeres convocatòries mentre encara hi havia gent que sortia de treballar i la ciutat vivia grans embusos en coincidir desplaçaments de tot tipus.

A la plaça Reial hi havia ja a les deu de la nit mig aforament i bastant d'ambient. Es podia veure un ampli desplegament policial i ni un sol "latero", cosa bastant insòlita. Va trencar puntualment el foc, en el marc del BAM i també del Festival Àsia, Cui Jian, el pioner del rock xinès. Lògicament, hi havia nombrosos espectadors procedents del país asiàtic entre el públic.

Jian va aparèixer sobre l'escenari i va deixar anar la següent frase, que traslladà un traductor: "La realitat sembla una pedra, l'esperit sembla un ou, encara que la pedra sigui dura, l'ou és la vida". I va afegir, retòric: "No hem vingut a obrir un restaurant xinès ni a comprar ni a vendre sabates falsificades, hem vingut a tocar rock and roll". I això va fer, començar a tocar.

Resultava bastant curiós escoltar rock and roll amb la fonètica pròpia del mandarí, molt curiós: sonen les frases curtes i tallants, com destrelades, sense un ritme continuat. A la formació de Cui jian destaca la presència d'un saxo baríton. Per la resta, la banda era convencional de rock: bateria, percussió, baix, teclats i el propi cantant. Vestia de negre, amb gorra de visera, amb una estrella vermella al front. L'aspecte més rocker era el del guitarrista, amb un mocador a l'estil de Steve Van Zant, el guitarrista de Bruce. Cui Jian va deleitar al respectable ensenyant-li a dir en xinès, "ni fu ni fa": tot el món ho repetia continuament.

Casa Àsia organitzava el concert com a part del BAM i durant l'actuació es varen repartir fulls amb totes les lletres de les cançons traduïdes al català. Mentrestant, a la plaça Catalunya, des de les 21.30 hores actuava el grup de rock Philippo Landinni davant d'unes 600 persones. S'esperava que l'ambient es caldegés amb l'aparició de Rosario, un èxit sempre segur, cap allà les onze de la nit.

A la plaça de la catedral, puntualíssim, a les 22.30 hores va començar l'espectacle flamenc De herencia... ¡mi arte!, amb el fill d'Enrique Morente, Kike Morente -que va cantar de meravella-, i com a guitarristes a dos néts de Juan Habichuela, de la dinastia dels Carmona. Unes 1.500 persones seguien inicialment l'espectacle, en un ambient ja molt animat d'entrada. Mitja hora abans ja estaven ocupades totes les cadires. Desgraciadament, s'oferia poca informació sobre qui actuava a cada moment, cosa que provocava la confusió del públic. L'escenari estava d'esquena a la Via Laietana, donat que les escalinates i la façana de la catedral seguien amb obres. Cap a la mitjanit estava prevista l'actuació de Diego Carrasco, Tomasito y Moraíto, cosa que s'esperava fos la guinda d'una vetllada amb què la festa i la música varen recórrer el centre de Barcelona. És la Mercè.