Entre la ciutat i el firmament

Diguem, d'entrada, que l'Observatori Fabra sempre ha mantingut un vincle estret amb Barcelona. Té les seves arrels, profundament assentades a la ciutat, en el petit observatori que la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, la propietària, va edificar a la seu, en plenes Rambles, a final del segle XIX. En aquest primer observatori, les cúpules de les quals encara podem contemplar avui en dia, es van desenvolupar sota la direcció de l'inoblidable Dr. E. Fontserè programes detallats d'observació, una meritòria tasca docent i sobretot observacions horàries meticuloses les quals constituïen aleshores l'únic procediment per proporcionar l'hora exacta a la ciutat, en un Servei Horari que tant la va beneficiar durant mig segle.

Després, buscant un cel millor, l'Acadèmia va traslladar el seu observatori al Tibidabo: va construir l'Observatori Fabra, gràcies a la munificència de l'Excm. Sr. Camil Fabra Fontanills, primer marquès d'Alella. Inaugurat el 1904 pel rei Alfons XIII, des d'aquell moment ha portat a terme una ininterrompuda tasca en diverses línies, sobretot en el camp de l'astronomia i, en particular, en el de l'astrometria: determinació de posicions d'astres amb precisió, segons programes internacionals.

La meva ocupació a l'Observatori s'acompanya, amb freqüència, d'amables i de vegades entranyables records: sobre antecessors, persones totes mestres en la tasca, abnegades, dignes d'admiració. El primer director, José Comas Solà, es va distingir per les seves qualitats d'excel·lent observador (i, a més, divulgador entusiasta). Observava des del seu domicili particular, que considerava una dependència o estació de l'Observatori Fabra i que estava situat a l'actual Via Augusta, a prop de la plaça Molina. Amb el seu telescopi, que conservem amb veneració, i gràcies a la qualitat del cel de Barcelona de llavors (anys 1910 i 1920, oh meravella), va poder descobrir onze asteroides i dos cometes, el conjunt del qual constitueix un balanç molt notable internacionalment. Entre els primers, a un li va assignar el nom de Barcelona i un dels segons és periòdic (l'anomenat Comas Solà), que, per tant, figura en la llista no gaire nombrosa d'aquesta classe. Encara avui (any 2009) una placa a la paret de la finca a la Via Augusta recorda aquests descobriments.

El segon director, Dr. Isidro Pólit, el meu inoblidable mestre a la universitat i a l'Observatori, va dur a terme una tasca d'observació permanent, realment amb gran esforç i abnegació. Era en una època en què no disposàvem de cotxe particular, cosa que feia que s'hagués de desplaçar força dies fins a l'Observatori amb el funicular del Tibidabo; feia les observacions durant algunes hores, nocturnes, naturalment; després, descansava a l'Observatori mateix per tornar a la ciutat en els primers viatges del funicular i incorporar-se a la seva tasca en la càtedra universitària.

Del tercer director, Dr. Joaquín Febrer, a qui dec el meu ingrés a l'Observatori, en un temps ja molt llunyà, i amb qui també vaig col·laborar llargament, recordo, a més del tracte amable i generós i de l'entusiasme per l'astronomia, una extraordinària habilitat pel càlcul, qualitat que aleshores era tan necessària, en una època de calculadores rudimentàries, generalment mecàniques i, evidentment, sense ordinadors.

Cal advertir que en l'observació astromètrica, com l'efectuada a l'Observatori Fabra, no es busquen imatges espectaculars. Al contrari: les imatges obtingudes (de l'objecte estudiat i de les estrelles) són simples punts, brillants al cel, que convé que siguin al més fins possible per poder mesurar la seva posició a la placa fotogràfica amb la precisió d'alguns mil·lèsims de mil·límetre, o a la imatge electrònica CCD amb precisió anàloga i d'aquesta deduir la posició de l'objecte estudiat al cel. Abans de la tecnologia digital CCD, les exposicions fotogràfiques eren llargues (de vegades fins a una hora), amb pacient atenció de seguiment i sempre amb el desig d'assolir finalment resultats amb més precisió possible. En aquests es troba la veritable satisfacció que proporciona la nostra tasca.

Podem afegir aquí, com a nota o vivència agradable, que en aquesta tasca d'observació, al llarg de diverses hores, i de vegades ja molt avançada la nit, s'experimenta una sensació de tranquil·litat i placidesa, allà a la cúpula de l'Observatori, en ple cor de Collserola, en el silenci nocturn (trencat només per uns senyals o sons emesos per animals del bosc) i amb la ciutat allà baix, molt rutilant però adormida (o gairebé). A l'Observatori hem efectuat, amb freqüència, juntament amb el pla general, observacions dins de programes especials. Un d'aquests va ser el dels anomenats petits planetes "seleccionats", centralitzat a l'ITA de Sant Petersburg (Rússia), d'alta precisió i d'especial responsabilitat, en el qual intervenim assíduament, entre pocs observatoris, durant els molts anys de la seva execució.

Així com també el seguiment astromètric que vam fer del cometa Halley, el 1985 i el 1986, dins de l'International Halley Watch. L'Observatori Fabra va ser un dels més actius internacionalment en aquesta tasca (va ocupar el setè lloc en un rànquing mundial de 147 observatoris). Eren observacions de precisió i d'urgència. En aquells anys, que en realitat no són excessivament llunyans, no existia la tecnologia digital CCD ni tampoc Internet. Es feia l'observació fotogràfica, amb diverses exposicions, seguida del procés de revelat de les plaques, mesures micromètriques de les imatges en aquestes i càlcul de la posició astronòmica del cometa, per enviar seguidament els resultats per telex (des d'una oficina telegràfica) a EUA. D'aquesta manera, arribaven a Pasadena abans de 48 hores (i de vegades dins de les 24 hores) com era convenient per contribuir al control de la sonda Gioto que es dirigia al cometa Halley i, en definitiva, per anar actualitzant el coneixement de la seva òrbita.

A més dels casos concrets que acabem de relatar, aquí podríem comentar moltes altres actuacions. Sense oblidar que el nostre Observatori treballa també, permanentment i amb balanços molt valuosos, en els camps de la meteorologia (climatologia local) i de la sismologia (detecció mundial o sobretot sismicitat regional).

Recordem, per acabar, que des de l'època fundacional i de manera ininterrompuda, mentre efectuava la tasca científica, el nostre Observatori restava obert a la societat i la seva ciutat en particular, i efectuava una àmplia feina de divulgació mitjançant la rebuda de visites diürnes i nocturnes. Missió en què un no deixa de sentir una íntima complaença. Sumen centenars de milers els visitants atesos al llarg de la seva història, i aquesta tasca s'ha cuidat de manera especial en l'any actual dedicat a l'astronomia, amb una participació particular en l'activitat de caràcter mundial de les "100 hores d'observació astronòmica".

Josep Maria Codina Vidal és el director de l'Observatori Fabra de Barcelona.