Ens han robat el cel nocturn

Gairebé, Barcelona li ha pispat a París el sobrenom de Ciutat de la Llum. No ho diem pas en el sentit romàntic del terme, sinó per la perjudicial contaminació lluminosa que inunda la urbs tan bon punt el Sol s'oculta en l'horitzó. Segons els experts, la brillantor o resplendor del cel nocturn produïda per la difusió de la llum artificial supera en escreix la de la capital gala. De fet, Barcelona és una de les campiones europees en potència per lluminària, tot i que aquest desgavell és molt comú a tot l'arc mediterrani, diu el professor Jordi Torra, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

"A causa de l'enllumenat artificial mal fet, el fons de cel és molt brillant i s'ha perdut la visibilitat de les estrelles. A part de la Lluna, Júpiter i alguna estrella brillant, no es pot veure res més, i no es pot fer astronomia professional des de Barcelona", explica Jordi Torra. "Els que denunciem la contaminació lluminosa reclamem el dret que tot ciutadà té, sigui astrònom aficionat o no, de gaudir del paisatge del cel nocturn". A la

Bar-cel-ona nocturna de bars i festives platges no hi ha lloc per observar la concorreguda Via Làctia.

Cel Fosc Associació contra la Contaminació Lumínica ja fa anys que lluita contra els excessos comesos amb la il·luminació artificial. El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i el reglament que el desenvolupa 82/2005. Tot i així, les mesures, tant públiques com privades per reduir la pol·lució lluminosa, són insuficients, diu Torra. "Malgrat els que insisteixen que Barcelona és una ciutat fosca, qualsevol que passegi a la nit per una ciutat alemanya, fins i tot a París o Roma, veurà que no es malbarata tant la llum com a Barcelona. És com si algú hagués de fer a les dues de la matinada mecànica de precisió. No es respecten els nivells d'intensitat ni les direccions d'il·luminació", afegeix. Un efecte secundari de l'orgia de llum és el malbaratament energètic.

Segons les recomanacions internacionals, els nivells llumínics necessaris en una ciutat pel que fa a seguretat i visibilitat van de 5 a 30 lux (unitat de mesura). L'Ajuntament reconeix que, en termes generals, els carrers estan entre 20 i 30 lux, i molts eixos comercials, entre 30 i 40 lux. Segons el Pla de Millora de l'Enllumenat de Barcelona, la ciutat inverteix 62 milions d'euros en aquest capítol, que es tradueix en modernitzar uns 30.000 punts de llum.

La tradició astronòmica a Barcelona no s'acaba amb l'Observatori Fabra. L'Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster) va néixer el 1954 i pocs dels seus actuals 140 membres, molts de fora de la ciutat, fan observacions urbanes.

Si algú sent la crida de les estrelles, Pere Closas, membre veterà d'Aster, recomana fer-ho per passos i no caure "en un telescopi de 6.000 euros, ni molt menys. Per començar, ja valen uns prismàtics de 20 euros, una bona col·lecció de mapes astronòmics i el suport d'algun expert". Si l'afició supera l'any "ja veurem si cal més material". D'Aster n'han sorgit astrònoms professionals, assegura.

Aster organitza tallers, per exemple d'astrofotografia, una de les activitats més gratificanrs de l'observació del cel. "És accessible a tothom", diu Maria del Mar López, sòcia d'Aster. Amb una càmera digital o analògica, sense o amb telescopi, es poden aconseguir bones imatges de nebuloses, planetes, la Lluna, conjuncions, eclipses o cometes. També es poden capturar imatges no tan boniques però sí interessants pels científics professionals, "com quan s'anuncia una supernova o l'esclat d'una estrella variable", afirma Closas. Per tastar una mica del cel en directe, el proper dissabte 26 Aster organitza una jornada al Cosmocaixa. Per exemple, "podrem observar una petita taca solar. És emocionant perquè fa massa temps que el Sol no tenia activitat", diu López.