_
_
_
_

Ens han robat el cel nocturn

L'elevada contaminació lluminosa de la ciutat dificulta l'observació astronòmica i, el que és pitjor, impedeix a la ciutadania el dret de gaudir, amb un cel fosc, de l'espectacular paisatge celestial

Gairebé, Barcelona li ha pispat a París el sobrenom de Ciutat de la Llum. No ho diem pas en el sentit romàntic del terme, sinó per la perjudicial contaminació lluminosa que inunda la urbs tan bon punt el Sol s'oculta en l'horitzó. Segons els experts, la brillantor o resplendor del cel nocturn produïda per la difusió de la llum artificial supera en escreix la de la capital gala. De fet, Barcelona és una de les campiones europees en potència per lluminària, tot i que aquest desgavell és molt comú a tot l'arc mediterrani, diu el professor Jordi Torra, del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

"A causa de l'enllumenat artificial mal fet, el fons de cel és molt brillant i s'ha perdut la visibilitat de les estrelles. A part de la Lluna, Júpiter i alguna estrella brillant, no es pot veure res més, i no es pot fer astronomia professional des de Barcelona", explica Jordi Torra. "Els que denunciem la contaminació lluminosa reclamem el dret que tot ciutadà té, sigui astrònom aficionat o no, de gaudir del paisatge del cel nocturn". A la

Bar-cel-ona nocturna de bars i festives platges no hi ha lloc per observar la concorreguda Via Làctia.

Cel Fosc Associació contra la Contaminació Lumínica ja fa anys que lluita contra els excessos comesos amb la il·luminació artificial. El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i el reglament que el desenvolupa 82/2005. Tot i així, les mesures, tant públiques com privades per reduir la pol·lució lluminosa, són insuficients, diu Torra. "Malgrat els que insisteixen que Barcelona és una ciutat fosca, qualsevol que passegi a la nit per una ciutat alemanya, fins i tot a París o Roma, veurà que no es malbarata tant la llum com a Barcelona. És com si algú hagués de fer a les dues de la matinada mecànica de precisió. No es respecten els nivells d'intensitat ni les direccions d'il·luminació", afegeix. Un efecte secundari de l'orgia de llum és el malbaratament energètic.

Segons les recomanacions internacionals, els nivells llumínics necessaris en una ciutat pel que fa a seguretat i visibilitat van de 5 a 30 lux (unitat de mesura). L'Ajuntament reconeix que, en termes generals, els carrers estan entre 20 i 30 lux, i molts eixos comercials, entre 30 i 40 lux. Segons el Pla de Millora de l'Enllumenat de Barcelona, la ciutat inverteix 62 milions d'euros en aquest capítol, que es tradueix en modernitzar uns 30.000 punts de llum.

La tradició astronòmica a Barcelona no s'acaba amb l'Observatori Fabra. L'Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster) va néixer el 1954 i pocs dels seus actuals 140 membres, molts de fora de la ciutat, fan observacions urbanes.

Si algú sent la crida de les estrelles, Pere Closas, membre veterà d'Aster, recomana fer-ho per passos i no caure "en un telescopi de 6.000 euros, ni molt menys. Per començar, ja valen uns prismàtics de 20 euros, una bona col·lecció de mapes astronòmics i el suport d'algun expert". Si l'afició supera l'any "ja veurem si cal més material". D'Aster n'han sorgit astrònoms professionals, assegura.

Aster organitza tallers, per exemple d'astrofotografia, una de les activitats més gratificanrs de l'observació del cel. "És accessible a tothom", diu Maria del Mar López, sòcia d'Aster. Amb una càmera digital o analògica, sense o amb telescopi, es poden aconseguir bones imatges de nebuloses, planetes, la Lluna, conjuncions, eclipses o cometes. També es poden capturar imatges no tan boniques però sí interessants pels científics professionals, "com quan s'anuncia una supernova o l'esclat d'una estrella variable", afirma Closas. Per tastar una mica del cel en directe, el proper dissabte 26 Aster organitza una jornada al Cosmocaixa. Per exemple, "podrem observar una petita taca solar. És emocionant perquè fa massa temps que el Sol no tenia activitat", diu López.

També hi ha astrònomes

L'astronomia és terra d'homes. Actualment, a Espanya només el 26% dels investigadors en projectes finançats són dones, un 20% quan es tracta del món amateur, assegura Francesca Figueras, professora del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

Malgrat això, algunes pioneres han aconseguit a contracorrent desplegar una carrera científica. És el cas d'Assumpció Català, Creu de Sant Jordi 2009, i recentment desapareguda. Català es va convertir des de 1971 en la primera dona que va ocupar un càrrec d'astrònoma professional a la universitat espanyola (a la Universitat de Barcelona).

Per tal d'equilibrar la balança, la Unió Astronòmica Internacional i la Unesco impulsen el projecte Ella és una astrònoma. "Desitgem promoure la participació de la dona a l'astronomia i donar suport a la formació de joves investigadores i tecnòlogues", explica Francesca Figueras, coordinadora d'aquest programa.

Sortosament, el llegat de Català i d'altres té continuïtat. Per exemple, Margarita Hernanz, primera professora d'Investigació del CSIC en Astronomia a l'estat espanyol, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC/CSIC), va ocupar la portada a Science l'any 2002 pel seu treball sobre estrelles eruptives observades en raigs X després de la seva explosió.

Carme Jordi, també de la UB, que és membre del "Gaia Science Team", comitè científic per al seguiment del desenvolupament del satèl·lit astromètric Gaia de l'Agència Europea de l'Espai (es llençarà el 2012). La investigadora Maria Teresa Beltran, membre permanent de l'Osservatorio Astrofisico di Arcetri a Florència (Itàlia), va ser portada el 2006 pel seu estudi en la formació de les estrelles massives.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_