Brot verd

Després de cinc anys de feina, estem a punt de fer allò que tant ens agrada: dinamitar una tasca feta, ratllar el cotxe de l'altre no perquè sigui millor sinó perquè no és el nostre. Com que es podria aplicar a tantes coses en aquest país tan petit, cal acotar: propera dimissió de Xavier Bru de Sala com a president del Consell Nacional de la Cultura (Conca).

Ras i curt de l'enèsim sidral: els 10 membres d'aquesta modèlica institució de vuit mesos de vida s'han pres el seu paper tan seriosament que, amb un gest que els honora, li van dir al seu presi que amb les decisions que prenia i les actituds que mostrava millor que plegués, que ni allò era una monarquia il·lustrada ni el sucedani de la conselleria de Cultura que no li havien ofert. I volen guanyar-se tant el respecte i el pes moral de la seva funció (a falta de seu i de pressupost i de funció executiva com calen) que van pactar un nom d'entre tots ells (Francesc Guardans) i li van proposar al president Montilla, que és qui per llei ha de designar el màxim rector del Conca, tot escoltant, però, el consell.

El drama arriba quan Montilla diu que no, que Guardans no, i ho diu per la via de l'eufemisme de demanar terna per poder triar. I aquí comencen els dubtes: el proposat no li agrada -i hi tindria tot el dret de negar-li, llavors, el càrrec- o és que el segon cognom (Cambó) genera urticària històrica al PSC? No són els 11 membres tots presidents potencials per mèrits propis? Si no, més caldria no haver-los escollit llavors.

D'altra banda, no ho ha consensuat el mateix consell? Per alguna cosa serà, no? Doncs per què no demostrar que aquest delicat òrgan (una de les funcions del qual és la d'atorgar subvencions) estarà ben allunyat d' influxos partidistes dins del possible? Depèn d'amb quin hemisferi del cervell (Presidència o PSC) prengui la decisió tindrà Montilla una bona oportunitat d'allunyar tota ombra de sospita (amb Guardans o qui hagués estat el consensuat) sobre aquest brot verd tan tendre que és el Conca. Aquest necessita dignitat i l'elecció ha de ser la del President, no la d'un partit com sembla ara. No l'esquitxem ja d'orxata pagada... Però igual ja hem fet salat. Millor silenci, silenci, no fos cas que vinguessin al cap altres presidències (Orfeó Català, Barça...) i ens agafi complexe de poble rus davant aquella Història que ni ells, ni sembla que nosaltres, ens mereixem.