La Rebotiga

El 'benigne' Léon Degrell, paradigma del feixista

"Si tingués un fill, m'agradaria que fos com Degrelle", va dir Adolf Hitler sobre el feixista belga Léon Degrelle. Encisat pel règim nazi, va crear la Legió Valona, adscrita a les Waffen-SS. Després, el règim franquista el va refugiar fins a la fi dels seus dies, el 1994. Aquest sinistre personatge és el que Jonathan Littell va disseccionar per aproximar-se a l'essència de la personalitat feixista. Fotografies i estudis li serveixen per girbar aquest opuscle, d'on va sortir el protagonista de la seva novel·la Les benignes.

El sec i l'humit. J. Littell. Trad.: P. J. Hernàndez i J. Fontcuberta . Quaderns Crema. 140 pàg. 17 euros

Imatges de la literària memòria de Grass

Els vuit fills, al voltant de la taula familiar, opinen sobre episodis de la vida de casa, una mena de veu en off de la curiosa càmera fotogràfica que, potser perquè va quedar afectada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, pot mostrar tant imatges del passat com del futur. Sota aquesta proposta literària, el Nobel Günter Grass presenta la segona entrega de les seves memòries, que amb tanta polèmica per desvelar el seu passat a les SS, encetà a Tot pelant la ceba. Aquí crida l'atenció la duresa amb què l'autor -Günter, papi, el vell..., com li diuen els fills- es descriu com "un pare incapaç". Memòria i culpa.

La caixa dels desitjos. Günter Grass. Trad.: P. Estelrich. Edicions 62. 205 pàg. 21,50 euros

La guerra civil al Pallars darrere d'una fotografia

Sensació de la Fira del Llibre de Frankfurt de fa dos anys quan la literatura catalana va ser-ne la convidada, Les veus del Pamano és una de les millors novel·les de Jaume Cabré. I això és dir molt d'un autor en la bibliografia del qual consten obres com La teranyina i Senyoria, entre d'altres. Ara hi ha la possibilitat de gaudir en format econòmic d'aquest reguitzell de misèries i heroïcitats a un poble del Pirineu pallarès que fa reaparèixer en forma de record la vida de la gent de la zona a partir de la innocent fotografia que Tina, una mestra d'una escola de Sort, pren d'un vell edifici escolar a punt de ser enderrocat.

Les veus del Pamano. Jaume Cabré. La butxaca. 622 pàgines. 12 euros

La mort que va caure del cel a Tarragona

Les dades de la incursió, l'hora de l'atac, els aparells (els Savoia S-81, els Junkers 52, hidroavions Heinkel), el nombre de bombes, les víctimes i els ferits amb cognoms, edats i domicilis, els edificis afectats i l'import de les destrosses, els llocs on la gent va ser enterrada... són els continguts dels informes que, en 44 folis, va fer el periodista Lluís de Salvador dels bombardejos sobre Tarragona entre 1937 i 1939. Una exhaustivitat que hagués estat superior si els militars francesos de Voló no li haguessin perdut l'informe. De Salvador els va gairebé reconstruir. Esfereïdor l'atac del 19 de març de 1938: 16 morts i 40 edificis malmesos.

Quan la mort venia del cel. Lluís de Salvador i Andrés. Cossetània. 296 pàgines. 12 euros.