La bellesa del tapís

Trenc d'alba

Miquel Barceló

La Magrana

76 pàgines. 15 euros

Petita història, sense la qual no existiria la gran. Anècdota viva, concreta, nodriment per a les vastes abstraccions conegudes", escriu Carles Fages de Climent just a la introducció de Climent, biografia novel·lada en què l'autor empordanès, tot exhumant documents de l'arxiu familiar i fabulant sobre els avatars de dos avantpassats seus, exposa un ampli retaule del segle XIX. En paral·lel a un fetitxisme intel·lectual radicalment decantat a narrar les gestes dels grans homes d'estat i els moments estel·lars de la humanitat (Stalin, Hitler, el cas Dreyfuss, l'atemptat de les Tor-res Bessones, Waterloo, tots els Rubicó i Fouché de la història...), hi ha també una obra narrativa i memorialista destinada a jugar un contrapunt primordial: la descripció de la història menuda, aquest subtil moviment de plaques tectòniques, autèntica clau de comprensió de la Història amb majúscula.

Al conjunt de proses que formen Trenc d'alba el lector pot gaudir d'un món delicat, estantís i providencial com la llum del primer crepuscle. Impregnades d'una elegància descriptiva i d'una fina distància lírica que ja es podien fruir a El terme de Manacor, primer llibre de relats de l'historiador Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1939), les nou proses de Trenc d'alba capturen la memòria matèrica del Felanitx de poc després de la guerra civil. La vila natal s'erigeix en l'espai narratiu des d'on abordar la intrahistòria: una munió de retalls de la vida quotidiana que, tot i quedar per sota del llindar del relat oficial, constituïen la saba de la vida de les persones. En un encadenament d'implosions, amb una prosa límpida de gran riquesa lèxica que demostra fins a quin punt l'apropiació literària de la realitat ha de fondre's amb un llenguatge natural, unes poques estampes de la vida quotidiana permeten revelar la fondària d'un microcosmos. La matança del porc, les passes silencioses d'una dona que fuig del poble en plena matinada, la capacitat del capellà Barceló per congregar tot un univers sota la nau de l'església, passions que es desborden d'amagat i sota la música amortida d'una orquestra que toca a l'aire lliure, els moviments diaris de la vida de n'Antònia de Can Consentit..., tota aquesta matèria narrativa culmina en el dibuix del tapís que defensava Henry James: poder veure el disseny general de la vida. I la perspectiva general de la vida seria incompleta sense la descripció d'aquests carrers, d'aquestes llums esmorteïdes, d'aquestes portes giratòries que fan renou de buit i de tots aquests lleus matisos que, sumats, a Trenc d'alba cristal·litzen en una atmosfera de suggestions capaç de revelar els esclats de vida enmig d'una època tan grisa com la de la postguerra immediata.

En aquest llibre tots els elements transfereixen acord tonal, des de les il·lustracions d'Andreu Maimó fins a un ritme narratiu que accentua els relleus del temps, concretant-lo en els ciris, la nit, el tren, la música, l'olor, el so d'un corn i en aquesta essencialització que prodiga el trenc d'alba, moment en què tot sembla quedar atrapat mentre s'invoca una petita llum d'esperança. Plutarc, Boswell, Montaigne, Dylan Thomas, Sherwood Anderson, Barceló: la mestria d'agregar temps a la memòria.