Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

Dos virus

La cultura és un àmbit tan estrany (i cada vegada més en aquest món) que és capaç de convertir un virus en una benedicció (bé, l'economia també ho està fent ara amb la grip porcina, però ja se sap que forma part de la tercera guerra mundial, la financera, que dirà aviat Vicente Verdú). Un exemple el tenim aquests dies, en què dues editorials catalanes, Anagrama i Tusquets, celebren el seu 40è. aniversari. Simplificant moltíssim (aquí no s'escau una altra mena d'anàlisi), la primera ha acabat aportant a les prestatgeries de la península una literatura tot just impresa fora que, portada cap aquí de manera tan imminent, era un risc però que els anys han acabat mostrant indispensable per difondre la literatura contemporània i, sobretot, per no fer gaire el pagès quan un anava per aquests mons de Déu (Auster, McEwan, Bukowski, Nabokov...). Una tasca equivalent ha realitzat amb els autors castellans (Vila-Matas, Pombo, Martín Gaite, Marina, Chirbes...)

Sense oblidar un paper semblant al de la seva coetània (amb Kundera, Murakami, Landero, Cercas, Fernández Cubas...), a Tusquets se li deurà sempre el mèrit rotund d'aixecar la literatura biogràfica i l'assaig científic en el desert que han estat aquests àmbits fins fa quatre dies.

Però aquests, essent grossos, no són els mèrits més grans dels editors Jorge Herralde i el tàndem Beatriz de Moura-Antonio López Lamadrid. Ni de lluny. No hi ha medalla per agrair una tasca intangible però d'una eficàcia tal que explica la salut resistent del sector malgrat la crisi cultural gairebé perenne dels darrers anys: tota una generació de nous editors (de Libros del Asteoride a Impedimenta, per exemple) han estat inoculats amb el seu virus, els seus projectes han begut d'alguna manera del nas, la voluntat d'estil, la recerca i el seu gust estètic; ni que sigui com a punt de partida per intentar superar-los o per buscar nous camins, especialment en el seu punt feble: el de construir noms nous. I hi ha qui parla no ja de fills sinó fins i tot de néts (Bartleby, Salto de Página, El Olivo Azul...). Els seus hereus no són, doncs, a casa, sinó a fora. I, afortunadament, ben infectats. Felicitem-nos, doncs, per aquests dos virus.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 7 de mayo de 2009