Enciclopèdies

Entre l'enciclopèdia de Speusippos, escrita cap a l'any 370 aC, i la Gran Enciclopèdia Catalana (que és una de les últimes enciclopèdies impreses que s'han fet al món), se n'han redactat un gavadal, per a il·lustració del personal i guia de tafaners i de perplexos. Ara que s'anuncien arreu les pàgines web i el poder de Google per trobar tota mena d'informació, és el moment de puntualitzar les diferències essencials que existeixen entre una enciclopèdia de gran extensió i de qualitat, i aquest recurs de caràcter immediat, de respostes ràpides -molt sovint equivocades, perquè fins i tot Wikipedia està plagada d'errors, també de contradiccions en les diverses versions, en llengües vàries, d'un mateix article: vegeu, precisament, les grans diferències que hi ha quan es comparen l'entrada en anglès i en castellà de la veu "Encyclopedia" / "Enciclopedia"- i la utilitat de les grans enciclopèdies en paper, les quals, d'altra banda, ara es troben a preu de saldo als llibreters de vell.

"És magnífic creuar els sabers de les enciclopèdies de qualsevol temps"

El primer element que diferencia una cosa de l'altra és la dimensió diacrònica, transtemporal, de les enciclopèdies impreses i "antigues" -quedi clar que tan antigues són les Disciplinarum, de Varró, o la Naturalis historia, de Plini (només els llibres I i II a la Col·lecció Bernat Metge, 1925), com la darrera edició, posem per cas, de la Britannica. Qualsevol visitant d'una biblioteca pública ben abastida, com la de Catalunya, o la de la Universitat de Barcelona, tindrà l'oportunitat, per exemple, de posar damunt la taula els Praecepta ad filium, de Cató, la Reial Enciclopèdia compilada per l'emperador Constantí VII, l'any 940, el Liber excerptionum, de Ricard de Sant Victor, l'Hortus deliciarum (cap a 1180), primera enciclopèdia escrita per una dona, Li Livres du trésor, de l'humanista Brunetto Latini, el tan influent Dictionnaire historique et critique, de Bayle (1697), la famosa enciclopèdia dels jesuïtes, o Dictionnaire de Trévoux -que és aquella que, en despertar la ira agnòstica de Diderot i d'Alembert, va esperonar la redacció de la més famosa de totes, la francesa dels autors esmentats, 1751 i següents-, la primera edició completa de l'Enyclopaedia Britannica (1771), la primera del Brockhaus alemany, 1809, o la de Larousse, el Grand Dictionnaire Universel du XIXe siècle, 1865.

Posar tot això de costat, cosa que no es pot fer a través de la xarxa, dóna una idea extraordinària d'allò que els estructuralistes marxistes francesos van anomenar "ruptures epistemològiques", idea que Michel Foucault, sense ser marxista, va aprofitar per escriure el seu essencial Les mots et les choses. ¡Quin goig, agafar la Història natural, de Plini, i trobar-hi, ordenades, explicacions de tot, des de les coses del cosmos fins a les petiteses més inversemblants, entrades dedicades a "Les pluges de llet, sang, carn, ferro, llana i maons cuits" (¿algú ha vist mai una cosa semblant? ¡quines coses passaven al segle I dC!), "Quan va començar a haver-hi barbers a Roma", "Qui es va inventar l'engreix de les gallines", "Dels membres genitals molt petitons", "De l'estornut" (un gran misteri, encara avui dia), "Dels laberints egipcis, lèmnics i itàlics", i coses així.

Cap d'aquestes matèries no surten per res a les enciclopèdies contemporànies. Les últimes que portaven aquesta mena de rareses són algunes obres de caràcter enciclopèdic del segle XVIII, com el fastuós Teatro crítico universal, del pare Feijoó, que constitueix una de les lectures més saboroses que es poden fer de la literatura espanyola, després del Quijote. Hi trobareu entrades tan estupendes com ara: "Cómo evitar los funestos errores de enterrar a los hombres antes de tiempo", "Sobre el tránsito de las arañas de un texado a otro" (precedent de la figura de Spiderman), "Causa de la destreza del juego de naipes", "De los polvos purgantes del Doctor Ahilaud, médico de Aix, en la Provenza", "Antipatía de franceses y españoles", o "Del no sé qué", tema recurrent a la història de la filosofia moderna i contemporània, que es troba a Juan de Valdés, Angelus Silesius, Pascal, Montesquieu, Balzac o Vladimir Jankélévitch, que jo sàpiga.

Com he dit, a partir de Bayle, i més encara de Diderot, Brockhaus i Chambers, les enciclopèdies van reflectir un estat del coneixement molt més exacte i científic, però continua sent molt revelador comparar aquestes enciclopèdies assentades en el progrés de la ciència -entre la de Diderot i la de Chambers; per tant, entre 1751 i 1860- amb les que es van escriure entre Speusippos i Francis Bacon, per exemple, en què es parla d'unes coses de caràcter com qui diu pre-surrealista. Aquesta dimensió diacrònica, com s'ha comentat, és el que no trobareu mai a Internet, perquè a un "navegant" mitjà no se li acudirà passar d'un article de l'Enciclopedia Espasa, per exemple, a Plini, a Varró, o a la primera gran enciclopèdia xinesa: el Huang Ian, de cap a l'any 220 dC.

Hi ha un llibre esplèndid -un dels pocs que mai s'han escrit- sobre aquest tema; el trobareu, per poc preu, a través de la pàgina web d'abebooks: Robert Collison, Encyclopaedias. Their History Throughout the Ages, Nova York i Londres, Hafner Publishing Company, 1964.