Integritat i silenci

Mallarmé creia en el silenci paradigmàtic entorn de les coses i de les paraules; Keats va tancar el temps en una urna grega, com a símbol d'eternitat; Bergman va trobar en l'opacitat d'un rostre femení el vertigen espiritual; per a Cage, el silenci era un concert de piano. El silenci ens prepara per a un pensament que està més enllà d'un pensament. Per això ha servit d'estratègia per a la transvaloració de l'art: el creador busca materialitzar-lo, a través de la dignitat (abandonar la pràctica), o detectar el seu "índex", des de la viabilitat de la pròpia ironia. Tres (Barcelona, 1956) porta més de vint anys experimentant amb el silenci, segons les seves pròpies paraules, "com un territori de llibertat escassament explorat, un concepte culturalment dissident oposat a l'abús de la paraula, l'amplificació del so i l'indiscriminat bombardeig d'imatges". Una dotzena de treballs reunits a Palma Dotze vincula la seva pràctica, més que al concepte, als materials, formes i colors -daurats, negres, blancs, cercles, emmarcats girats, feltres, planxes de paper metàl·lic- i a un tipus d'escriptura que suggereix un codi enigmàtic i indesxifrable. El formalisme del seu treball només ens parla de la polaritat del silenci, més enllà del qual només pot existir la renúncia. Si la paraula tanca el pensament, l'esgota, el silenci l'allibera.

Non Serviam. Tres. Galeria Palma Dotze. Carrer La Palma, 12. Vilafranca del Penedès. Barcelona. Fins al 29 de març