Les tenebres del present
Les tenebres del present etern poden ser colonitzades o il·luminades. Així ho va transmetre Joseph Conrad a El cor de les tenebres. A través de l'ull situat davant d'una imatge (l'ull està unit a un cos) bloquegem la llum. Només podem estar absents d'un camp visual quan no som conscients del nostre cos. Aquesta inconsciència forma part de l'ethos de l'artista, i dóna com a resultat treballs singulars que descriuen un buit al camp visual. Així, l'ull inspecciona el fons i troba la forma, la forma artística.
D'un ull desprovist de cos a la recerca de l'Altre neix un origen perdut. Apareix el distanciament, tot és absorbit, qualsevol petitesa és rescatada d'un misteri que se cenyeix a la vida. L'ull apareix alliberat del seu continu funcionalisme, es crea un espai que es resisteix a ser racionalitzat. El "retinalisme" desapareix (o millor, es produeix una detenció, un arrêt à la retine).
En la seva darrera pel·lícula, l'artista francesa Marine Hugonnier (París, 1969) atrapa el biaix d'allò Invisible. The Secretary of the Invisible és el títol de la seva segona exposició a Barcelona, després de Travelling Amazonia (2006), a la galeria Nogueras & Blanchard, una incursió al cor de la selva brasilera per retratar el paisatge que envolta una gran autopista trans-amazònica inacabada que havia d'establir una ruta de comerç entre la costa atlàntica i la pacífica. En aquesta ocasió, l'artista porta la seva càmera fins a les terres de les tribus Songhay, a les ribes del riu Niger (Mali), com a homenatge a l'etnòleg i cineasta francès Jean Rouch, pioner en la construcció d'una antropologia filmada i autor del documental Les Maitres Fous (1955), que va marcar l'arribada del "cinema directe", que neutralitzava la distància entre el que mira i el que és mirat.
Damouré Zika, l'actor principal de Rouch, i Moussa Hamidou, el seu enginyer de so, acompanyen Hugonnier en un viatge pel riu que culmina en una cerimònia Holley, un ritual animista de la tribu nigeriana. Durant el trajecte, l'artista intercanvia el seu aparell de ràdio amb el capità de la piragua per un altre "objecte transmissor d'invisibilitat": una màscara que representa un esperit animal i que prové d'una altra tribu (convertint-se en un objecte intrús a la cerimònia). Càmera i màscara són elements nous en una cerimònia de tenebres, alhora que "secretaris" que transmeten els esdeveniments, elements transformadors o mimètics. La bella imatge d'un camaleó (l'ull invisible) representa en el film aquesta capacitat de la càmera de camuflar-se fins a fer-se invisible.
De manera diferent, la belga Ann Verónica Janssens (1956, Folkstone), en la seva tercera exposició a la Toni Tàpies, explora amb escultures i videoinstal·lacions l'àmbit de la percepció. Sota un desplegament audiovisual que resumeix en el títol 0034934876402 (el número de telèfon de la galeria), l'espectador es descobreix a si mateix dins d'un laboratori improvisat amb vídeos i projeccions procedents d'observatoris lunars i solars, imatges del ball d'una estrella al cel nocturn, els registres de fucionament d'una bombeta gravada en súper 8 o sistemes d'emmagatzematge de llum solar. Janssens utilitza la llum, la boira o les imatges del cel a la manera d'un ready made, una manera d'apel·lar al nostre escepticisme visual però també al nostre excessiu crèdit a la imatge construïda.
Cocktail sculpture, Untitled (Californian blinds) i Tropical Moonlight són tres escultures de factura minimalista i "atòpiques", "signes" d'objectes dispersos que ens recorden que el que anomenen "veure" és en realitat "aprendre a interpretar aquests signes" servint-nos de noves experiències.
Marine Hugonnier. The Secretary of the Invisible. Galeria Nogueras Blanchard. Xuclà, 7. Barcelona. Fins al 21 de març. / Ann Veronica Janssens. 0034934876402. Galeria Toni Tàpies. Consell de Cent, 282. Barcelona. Fins al 30 de març
