Engonals

I ara, on es refugiaran les putes?", es veu que va dir Manuel Vázquez Montalbán a la seva exveïna del Raval Maruja Torres quan van inaugurar la plaça de Pieyre de Mandiargues. Com que ja fa gairebé sis anys que l'escriptor ens va deixar, mai podrem saber què en pensaria ell de la que l'Ajuntament li ha dedicat més o menys en l'estranya cruïlla del carrer Sant Rafael amb la Rambla del Raval, on ara una de les seves palmeres ocupa (més o menys, també) el que havia estat la seva habitació. A pocs centímetres en un plànol, la plaça completa una curiosa geografia literario-urbanística: un pèl més amunt, hi ha la Plaça de Salvador Seguí (Sant Pau / Robador); més avall de la del pare del detectiu Pepe Carvalho, la de Mandiargues, i sota d'aquesta, la de Jean Genet. Curiós: la del líder sindicalista assassinat al proper carrer de la Cadena i inaugurada el 1982 és, de totes, l'única que té un caire humil, la flaire del que havia estat, per dir-ho així.

En poc més d'una dècada ha desaparegut el barri més idiosincràtic de Barcelona, aquell del qual escrivien els francesos abans esmentats, per exemple. És dif ícil que algú de fora o de dins escrigui alguna cosa de l'hotel circular que desemboca a la plaça. Tampoc es tracta de recuperar el solar on els desarrelats de la vida jugaven a cartes o les escenes de prostitució amb mariners estrangers. Però potser al famós "oxígeno podrido de las ingles de Barcelona" (Sabotaje olímpico) li hem tirat tant de desodorant que, per no tenir, ja no tenim ni engonals. En paraules del mestre: "La fea pobreza del barrio chino tenía pátina de historia" (Los mares del sur). Era el seu paisatge de la infantesa. D'acord. Ell visqué al final a Vallvidrera, sí, però tota la seva obra i, en el fons, la seva vida, era el d'aquell Raval d'abans, el del pis sense llum elèctrica fins al 1947 o el del despatx del detectiu. "El Raval sempre ha canviat i sempre canviarà", va dir l'alcade Hereu. Sí, és possible que Bromuro, el confident de Carvalho, netegés avui més sabates que mai a la plaça dura (que el seu pare odiava) i de quatre cadires i arbres mal comptats. Però com deia a la plaça un cartell amb paraules de MVM: "Es difícil distinguir entre moverse y ser movido" (La soledad del mánager).