Arquitectura bipolar

La plaça d'Europa, com saben, és aquesta plaça que pren del seu nom l'excusa per donar raó al nombre de torres que s'hi aixecaran, tantes com països membres de la Comunitat Econòmica Europea. Encara li falta molt per estar enllestida, però alguns dels edificis ja es poden veure, uns acabats i altres gairebé. Potser en una altra ocasió parlarem d'aquesta plaça sobre la gran avinguda que comparteixen L'Hospitalet, Barcelona i Sant Adrià. Però avui ho farem de dues de les seves torres. Ambdues s'enlairen sobre el mateix sòcol al costat sud de la gran plaça, davant mateix de l'entrada de la Fira 2. Les dues són potser les més vistoses del conjunt. Una és un hotel i l'altra un edifici d'oficines. La torre hotel té una planta de perímetre vagament circular, variant aquest cercle abonyegat amb l'alçada. Així és més petit i arrodonit a baix i més gran i irregular a dalt. Està folrada amb un enginyós recobriment de tubs d'alumini disposats de forma obliqua de manera que sembla tota ella sotmesa a un efecte de torsió. La torre d'oficines, amb tancaments de vidre i les safates dels forjats lleugerament en voladís (de fet, és un recurs habitual per complir les normes contra incendi) és de planta quadrada, però el nucli d'ascensors, escales i serveis es troba contingut en un cilindre de formigó armat que recorre tot l'edifici de dalt a baix. Aquest nucli és molt similar al de la torre de l'hotel, es podria dir que els dos edificis tenen una ànima similar i difereixen en la resta de l'estructura. Mentre que a l'hotel es tracta d'una doble corona de pantalles disposades radialment, al d'oficines és una malla regular de 7,5 m de columnes de formigó que abraça per tres costats el nucli.

"Les dues torres tenen una ànima similar, però difereixen en la resta de l'estructura"

Fixant-nos-hi un mica més podem veure a la torre d'oficines que el nucli està envoltat per una forma irregular molt semblant al perímetre de la planta de l'hotel. Això explica part de l'aspecte d'aquest edifici. Les formes de les seves façanes són el producte de la intersecció d'aquest nucli amb les façanes. Per explicar-nos-ho podem recórrer a imaginar el tronc d'un arbre més o menys regular, un tros del tronc tallat just quan comencen a obrir-se les branques. Mentre que l'hotel és exactament això (però amb finestres) el d'oficines és el tronc contingut en una barra de gel. Vull aclarir que no estic dient que l'edifici sigui tal cosa o que la inspiració sigui aquesta. Només tracto d'explicar de manera comprensible la seva forma amb aquest exemple. Els edificis no són arbres ni barres de gel.

He llegit algun cop que la intenció del projectista de les dues torres era que l'edifici d'oficines semblés el reflex de l'altre, potser això ho explicaria en part. Però la qüestió segueix sent la forçada diferència entre les dues. Ja sé que el programa de les torres és diferent, un edifici d'oficines i un hotel ho són bastant. Potser sí que el mercat immobiliari d'oficines és més conservador que el d'hotels i demana poques alegries amb les plantes, però no crec que aquesta sigui la qüestió essencial. La qüestió és voler exagerar la diferència, fer joc de contraris, d'elements oposats i de contrastos. L'arquitectura contemporània, tan faltada d'arguments, recorre massa sovint a aquest estratagema dels dos oposats per dotar-se de contingut argumental.

És clar que la idea d'una parella d'escultures o d'edificis ha donat exemples magnífics; els podem veure a l'obra de Henri Moore o a algunes de les torres projectades per Mies van der Rohe a Chicago. Aquests han utilitzat minuciosament les petites diferències entre les peces, la seva posició relativa i la seva proximitat. En veure'ls els identifiquem com una entitat, són peces dobles i "entre" elles apareixen virtuts que són pròpies de l'espai. Quantitativament són dues, però qualitativament són més. Aquí no. Els contrastos són enemics de les subtileses La duplicitat es pot interpretar banalment o de forma intel·ligent. Darrerament el cinema ens ha deixat un magnífic exemple de la mà del mateix director: Cartes des d'Iwo Jima i Banderes dels nostres pares. Una esplèndida parella construïda a partir del mateix fet i dos punts de vista diferents. Per què l'arquitectura no pot aprendre del cinema?