El cava emprèn la batalla per la qualitat enmig de la crisi

El mercat del cava ha ensorrat fantasmes aliens, com el del boicot als productes catalans, per haver d'enfrontar-se ara a un que es diu crisi econòmica i que s'aventura més sever i més tossut. Però també ha de lluitar amb el seus propis fantasmes, el de ser un producte madur al mercat espanyol, amb dificultats de créixer en quantitat, i amb la millora d'imatge de qualitat com a assignatura pendent.

No són moments fàcils per al cava. El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, calcula que les vendes de l'escumós català cauran entre un 5% i un 10% durant aquesta campanya nadalenca. I el president del Consell Regulador del Cava, Gustau García Guillamet, creu que si aquesta indústria aconsegueix tancar la temporada amb aquesta baixada "hauria d'estar contenta, vist el panorama".

El "panorama" del que parla Guillamet és la primera caiguda del consum de les famílies espanyoles (de l'1%) en quasi 15 anys. I encara que l'alimentació és un dels sectors que millor aguanten la crisi, quan els ciutadans tracten d'estalviar a la seva cistella de la compra, el primer en patir és el cava i els vins de qualitat.

La indústria del cava, que està formada per 275 empreses però concentra el 75% de las vendes només en dues, Freixenet i Codorníu, ha posat en marxa la seva pròpia campanya per fomentar consum i sobretot rendibilitat. Però no és una estratègia inventada per l'hecatombe econòmica, sinó la particular crisi d'identitat del producte: al 2007 es van vendre 224 milions d'ampolles a tot el món, de les quals 98 milions es van consumir a Espanya, un 3% menys que l'any anterior, malgrat que ja s'havia superat el boicot provocat pels conflictes polítics durant la negociació de l'Estatut, que va castigar les vendes de 2005. Les exportacions, que l'any passat van suposar 126 milions d'ampolles, van compensar el cop, amb un increment del 2,6%.

Per uns motius o altres, el consum d'aquest vi a Espanya porta molts anys estancat al voltant dels 100 milions. "És veritat que al mercat interior serà difícil pujar el nombre d'ampolles que es consumeixen, per això, a banda de superar la crisi econòmica actual, ens hem d'enfocar a productes de qualitat, elaborar més caves de qualitat i amb més preu", apunta Guillamet. I és que un comentari habitual que alguns productors de cava fan en privat és el mal que fan a la imatge del mercat aquests caves que es poden comprar a qualsevol supermercat per dos o tres euros.

Per prestigiar el producte, els cavistes estan introduint els caves Reserva (15 mesos de criança) i Gran Reserva (30 mesos) amb la qualificació del Consell Regulador del Cava. No es tracta de vendre més ampolles, sinó vendre millors ampolles i, per tant, més cares. Per exemple, el 226 milions d'ampolles venudes l'any passat només van suposar un increment del 0,02% respecte a l'any passat en volum, però el valor econòmic, de 952 milions d'euros, va créixer molt més, fins a un 8%.

Però queda molt de camí per recórrer si ho comparem amb el xampany. Per exemple, només els 2,8 milions d'ampolles d'escumós francès venudes a Espanya l'any 2005 van suposar un negoci de 46,2 milions d'euros. I és que el cicle de bonança econòmica -i l'efecte exhibició que genera- i el boom gastronòmic han disparat les vendes del xampany a Espanya en el últims anys, amb creixements anuals superiors al 20%, i amb el catalans com a principal clients: concentren el 33% de les vendes.

Els cavistes catalans també han posat la seva pica a Flandes: l'any passat van col·locar 2,6 milions d'ampolles a terres franceses, un 25% més que al 2006.

Alemanya i Regne Unit continuen sent els primers importadors de cava. Per a Guillamet, a banda de consolidar la presència als mercats estrangers més madurs reforçant la qualitat, n'hi ha d'altres que comencen a destacar, com Bèlgica, Luxemburg i Holanda o Japó. També s'està intentant entrar, com no, en aquell país on tota empresa vol entrar ara: una Xina amb una incipient classe mitja-alta que vol consumir.

L'altra batalla pendent per al cava és la desestacionalització, és a dir, aconseguir que el públic el prengui no només per Nadal i en les celebracions. El president de Consell Regulador del Cava comença a veure la llum en aquest sentit: "Per exemple, fa dos o tres anys, el 50% de les ampolles es consumien per Nadal i al 2007 va baixar al 45%. Aquests 5 punts són una tendència". Ara, a curt termini, els queda per davant el Nadal de la crisi. Però per animar les vendes en situacions de tristesa econòmica com l'actual es pot recórrer a la dita que els productors francesos tenen per al seu xampany: "Quan es guanya, es mereix, i quan es perd, es necessita".