La fàbrica de l'anarquisme

Un dia de desembre de 1933. El reconegut reporter Francesc Madrid és a L'Hospitalet de Llobregat, segons ell "capital murciana de l'anarquisme barceloní". El que va veure, sentir i comprovar durant dies d'investigació ho escriu a les pàgines del setmanari La Rambla: "Nit de dijous. Surten d'unes botigues grises uns grups d'homes. Al carrer d'Arts i Oficis es reuneixen amb uns altres. Van embalats i decidits. Duen armes llarguts. Ametralladores. Explosius. De sobte un crit: -¡Viva el comunismo libertario! -¡Viva! També hi ha dones. Tot seguit uns trets. Uns explosius. La gent que no estava assabentada de res rep el primer ensurt. Ja hi som. De per tot arreu surten grups de gent disposada a la revolució social. Els autos que passen per la carretera de Madrid son balejats. Hom arriba a la tinència d'alcaldia. Volen cremar l'arxiu. Es posa la bandera de la F.A.I. El guàrdia urbà Calvet no pot pas fer front ell tot sol a la xusma. La tragèdia és d'aquell altre guàrdia urbà que té dos fills de la F.A.I. -un d'ells cap de grup- i que s'encaren amb el pare i li diuen que és un enemic de la societat i que el pelaran...". Això passava un dia de desembre a L'Hospitalet.

Madrid narra les violentes activitats dels nuclis més actius de la FAI, en una ciutat que el 1933 tenia cinquanta mil habitants (el 1900 eren cinc mil), dels quals vint-i-cinc mil eren afiliats a la CNT i recaptaven unes 20 mil pessetes setmanals per a l'organització. Segons les dades que publica Madrid: "La criminalitat cada any puja amb augment considerable. És una cosa impressionant anar seguint la lectura dels fets que ha entès el Jutjat. Caldria esbrinar dels que no ha pogut entendre. L'any 1930 només va entendre en 45 delictes de sang; l'any 1933 i encara no s'ha acabat, en 175. L'any 1931 va entendre en 345 casos de baralles, etc. L'any 1933 en 430. El 70 per 100 d'aquests sumaris tracten de delictes de sang, terroristes, etc. Només hi ha un 10 per 100 d'accidents desgraciats, etc. Hi ha hagut uns 500 desnonaments. Hi ha un 40 per cent de professionals del no pagar".

L'anarquisme va tenir en la immigració que va arribar als anys vint, i en les seves problemàtiques socials, una de les seves pedreres. Era un dels grans temes periodístics d'aquells anys republicans. El 1934 el jove periodista Josep Maria Planes va començar a publicar a les pàgines de La Publicitat una sèrie de reportatges denunciant les activitats delictives de la FAI, d'aquells "gàngsters de Barcelona". No li van perdonar mai. L'abril de 1936, quan els germans Miquel i Josep Badia són assassinats a mans de pistolers de la FAI, Planes i el periodista Avel·lí Artís Gener (Tísner) van engegar una forta campanya a la premsa denunciant sense embuts els autors del crim. Amenaçats públicament per la FAI, Tísner va haver de fugir de Catalunya i a Planes el van assassinar a sang freda a l'Arrabassada, el 24 d'agost de 1936. Molts d'altres periodistes, com Eugeni Xamma, o Josep Maria de Sagarra, van ser amenaçats per la FAI i van haver de fugir o ser protegits per la Generalitat.