La volubilitat humana

Botxan

Natsume Sôseki (Traducció de Sanaé Tomari, Mercè Sans i Cristina Sans)

Proa

188 pàgines. 17,95 euros

Botxan és una novel·la que va ser publicada per primer cop l'any 1906, a les acaballes, doncs, de l'era Meiji, el període il·lustrat que va suposar l'abolició de les estructures feudals i la modernització del Japó. Aquesta obra de Natsume Sôseki (Tòquio, 1867-1916) corrobora l'observació de Henry James quan deia que produir una mica de literatura significa conquerir un gran tram d'història. El cas és que, soldats a l'argument de Botxan, apareixen alguns dels elements que van caracteritzar aquella època de transició sobtada entre dos models de societat separats per un abisme. Botxan va ser traduïda al català l'any 1999, i aleshores va tenir una recepció discreta. Ara gaudeix d'una possible absolució arran d'haver rebut el Premi Llibreter 2008. Els fets en són proves: Proa l'ha reeditada i Impedimenta n'ha fet la tercera traducció que existeix en castellà. Aprofitant aquest impuls, per l'any vinent també s'espera que Proa publiqui Kokoro, potser la novel·la més rica de Natsume Sôseki.

El protagonista de Botxan és un jove orfe des de l'adolescència, a qui els seus pares mai no havien dispensat gaire estima i a qui una vella serventa, descendent d'una antiga nissaga de samurais caiguts en desgràcia a causa de les successives onades de reformes polítiques i socials, prodiga un insubornable amor maternal. Aquest jove, anomenat Botxan -que en japonès significa senyoret i adquireix el sentit pejoratiu de nen mimat-, té un caràcter rampellut, fonamentalment primari, però tanmateix regit pels valors principals dels vells codis d'honor: la sinceritat, l'autenticitat, la coherència. Un cúmul de circumstàncies posaran a prova la seva integritat moral. Després de destinar l'herència a graduar-se en matemàtiques es veurà obligat a abandonar el Tòquio natal i a traslladar-se a l'apartada illa de Shikoku, per impartir-hi classes en una escola de secundària. El contrast entre dues èpoques irreconciliables, la de la tradició i la de la modernitat, queda circumscrit a tres espais narratius ben precisos i articulats: el geogràfic, el social i el personal. D'una banda, Tòquio, ciutat a on l'emperador Meiji havia traslladat la capital del país, simbolitza el món del progrés, l'expansió industrial, l'occidentalització, l'ascens de la burgesia, el parlamentarisme, i en definitiva la forma més alta de civilitat en el Japó d'aquella època.

En canvi, l'aspra illa de Shikoku representa el món primitiu adormit en la seva atemporalitat, on el tedi i el pes asfixiant del localisme exalten una cadena d'intrigues, calúmnies i conxorxes, una pol·lució moral que posarà contra les cordes el caràcter simple de Botxan. A través seu el lector veurà desfilar un fris social encarnat per personatges arquetípics: una legió d'alumnes assilvestrats; professors sinuosos, pedants i hipòcrites, que utilitzen les seves posicions dominants per desfer-se dels rivals; personatges d'una gran enteresa moral, sempre capaços de jugar-se el destí al tot o res; i una massa informe de col·laboracionistes passius amb el blasme i l'escarni.

Tots aquests jocs de personalitat es propaguen sobre el fons bategant de la manca de pietat, alguns reductes d'honradesa, el nacionalisme nipó cada cop més emergent, la llunyania de Tòquio i l'aïllament redundant de l'illa. Enmig d'aquest fust Botxan encarna un personatge errabund, que transita sobre la frontera entre dos patrons de les formes de viure. La seva coherència moral, unida a una rudesa de caràcter que li impedeix copsar els matisos de la volubilitat humana, expressa la pèrdua dels valors tradicionals. La seva manera d'actuar, constituïda de certeses però també d'excessos deplorables, el converteixen en un personatge proper, creïble, capaç d'esqueixar el vel de la hipocresia a costa de fer entendre que de vegades la violència pot compensar les injustícies ordides per persones intel·ligents i refinades.

Dotat d'ironia, d'un estil àgil, planer, de ritme veloç i d'una gran ductilitat, Botxan encomana el goig de la literatura. Un petit ésser, una mena d'antiheroi accidental a cavall entre el mite del bon salvatge i algun dels sincopats personatges de Hrabal, ens permet observar complexos registres de la moralitat.