Peatges

El govern pensa abaratir el preu dels peatges als conductors que no circulin sols amb el seu vehicle. La mesura suposo que deu ser per afavorir que la població decideixi compartir cotxe i així n'hi hagi menys a les carreteres, cosa que fa que també hi hagi menys contaminació (i que ens comuniquem entre nosaltres quan compartim cotxe, perquè la comunicació és molt important). Trobo bé no contaminar i encara trobo millor haver nascut a Catalunya, on tenim la sort de poder pagar peatges, no com altres, que tenen la desgràcia immensa de viure en una comunitat on anar per l'autopista et surt de franc. I encara trobo millor que les persones que no tenen amics o coneguts hagin de pagar per anar soles. Això vol dir que un senyor ric amb xofer paga menys que un senyor pobre sense xofer. I que qui que porta els nens al col·legi, de tornada pagarà més que d'anada.

Com que ja ens coneixem, el Govern ha advertit que uns radars detectaran que el que portem al seient del copilot és un fardell i no una persona. Per això poso a disposició de tots els solitaris una empresa que els pot ajudar. És per a persones com vostè, que ha d'anar a treballar en cotxe (a l'hora que hi va no hi ha tren) i no té ningú amb qui compartir-lo. Persones com vostè, que surt sol i de nit per mirar de trobar escalf humà en algun bar.

La meva empresa disposa d'una plantilla d'ancians que, per un import mensual, l'acompanyen allà on vagi. Són jubilats que no arriben a final de mes i que, normalment, ja es distreuen pujant a l'autobús i recorrent la línia de punta a punta gràcies a la targeta rosa. Aquestes persones li donaran conversa, li vigilaran el cotxe quan el deixi en doble fila i, sobretot, li estalviaran l'encariment del peatge. Jo cobro un tant per fer la gestió, que en cap cas supera el preu de l'encariment del peatge. Vostès em fan un favor a mi, se'l fan a vostès i li fan als ancians. És cert que així estafem el govern, però, què carai, a ells no els han canviat el cotxe oficial per un autocar oficial on hi vagin tots junts. O això o agafar la famosa autoestopista del revolt, vostès mateixos. Són temps de crisi.