Des-il·lusions
Una pantalla situada a la catacumba de la galeria Àngels Barcelona mostra la imatge d'un home solitari, dret al centre d'una pista de gel, mentre una màquina netejadora gira al seu voltant. Sona una música pels altaveus del que sembla un centre esportiu i l'individu aconsegueix trencar la inèrcia de la màquina. El vídeo es fa interminable (Movie-Goer). En una altra pel·lícula, The End of High Pastiche, la jove artista suïssa Alexandra Navratil (1978) torna a fer rodar una màquina, aquesta vegada composta d'una barreja de monuments de diferents estils arquitectònics. La postmodernitat s'autodestrueix. Veiem com el foc la corromp, encara que no acabem de veure les cendres. En la sèrie de fotografies titulada The Forest l'autora revela alguns mecanismes usats en els rodatges de les pel·lícules de por, com un generador de pluja sobre un automòbil parat en la nit. Uns esbossos suggereixen diferents finals de pel·lícules, tots adopten la forma d'una catàstrofe (personal). A Navratil la representació adopta uns ritmes diferents de la pintura o el cinema. Tot és inacció, letargia, banalitat. El món com a escenari indefinit. Des-il·lusió en un camp de batalla quotidià on els arbres no donen fruits, sinó que s'alien amb l'artificiositat.
Alexandra Navratil. Galeria Àngels Barcelona. Carrer Fortuna, 27. Barcelona. Fins al 20 de setembre
