Estampats d'estiu

La calor propicia el deseiximent. Tot es torna més relatiu, fins i tot les corbes de la infelicitat que, qui més qui menys, acaba lluint si no de grat per força. El carrer es pobla d'indumentària llampant i fins i tot les senyores de casa bona -secallones o sobrealimentades- acaben vestint-se de papallona en competència amb índies, africanes i africans propietaris del reialme dels estampats a ultrança.

En aquesta festa desinhibida s'hi apunta gairebé tothom i la Sala Parés, d'encarcarament històric, no es queda enrere. La sovint indigesta pintura a l'oli, principal emblema de la casa, deixa pas a les amanides del fidel Perico Pastor (La Seu d'Urgell, 1953). Acomboiat per Rosa Maria Malet i Quim Monzó, l'artista presenta l'obra més recent del 2008 sense massa sorpreses. Papers tenyits amb morats i porpres de remolatxa i vinagre de Mòdena i vermells de gaspatxo que airegen l'ambient en versió oriental. En els seus millors moments, el bon i afable il·lustrador que és Pastor no sembla acostar-se tant a Miquel Barceló o Frederic Amat com a Tomàs Gómez i Agustí Puig. L'exposició és, amb plena consciència de l'autor, un poti poti considerable i al costat dels grans formats ha instal·lat un tria i remena per terra, amb dibuixos dels darrers vint anys, de 15 a 500 euros, que vés a saber... si és allà on es pot trobar la peça més fresca.

Perico Pastor. Salon des refusés. Sala Parés. Petritxol, 5, Barcelona. Fins al 6 d'agost